Sant Jordi 2014

JA TENIM LA GUANYADORA DEL CONCURS FILOSÒFIC SOBRE L'AMOR...
... NORA MULAY!!!

No deixeu de rellegir el seu text!

Felicitem igualment la resta de participants per la qualitat dels seus escrits. Cadascun rebrà una nota, que publicarem en aquest mateix bloc, al final de cada assaig.

MOLTES GRÀCIES PELS COMENTARIS QUE ENS HEU FET ARRIBAR FINS ARA!!!


 N'ESPEREM ALGUNS MÉS PER PODER DECIDIR DEFINITIVAMENT EL GUANYADOR/A DEL CONCURS DE FILOSOFIA DE SANT JORDI 2014, 
"LA NATURALESA DE L'AMOR"!!




AQUÍ TENIU TOTES LES APORTACIONS REBUDES

        Per Sant Jordi molts enamorats celebren el seu amor... Amb motiu d'aquesta jornada, plantegem un repte filosòfic a l'alumnat de l'INS Daniel Blanxart: escriure un assaig filosòfic sobre l'amor!! Premiarem el millor dels escrits i en aquest bloc anirem penjant les reflexions més potents dels nostres joves que, animats per l'esperit de l'amor i de la filosofia, ens il·luminaran sobre la naturalesa de l'amor vertader, les experiències dels enamorats, els tipus d'amor... No deixeu de llegir-ho!!



L'Ainoa Cruz, del primer de Batxillerat Social ha escrit el següent. A veure què us sembla!!

 (L'Ainoa és la noia de la vostra dreta, la Laia Montes la teniu a l'esquerra)

• Assaig filosòfic sobre l’Amor
• L’amor està present a tot arreu, però alhora no hi és enlloc. És un sentiment abstracte que es pot arribar a sentir de diferents maneres i amb diferents graus d’intensitat.
• 
  
• L’amor és el sentiment més gran que hi ha a l’hora d’estimar algú i el més intens. Estar enamorat o enamorada és sentir aquest amor incondicional cap a l’altra persona. Dins d’una parella, aquest amor s’intensifica més, ja que d’una manera o altra es complementen per tal de formar una sola persona.
• 
  
• L’amor sempre ha estat un sentiment d’alegria, sentint aquestes papallones a l’estómac que tothom en algun moment ha pogut sentir. Aquest amor que et correspon i et fa sentir la princesa d’aquell conte que de petita miraves. Però d’altres vegades, l’amor pot ser un sentiment de tristor, ja sigui perquè l’amor no és correspost o perquè es tracta d’un amor impossible, com ara l’obra de Romeu i Julieta, on els altres no deixen disfrutar els amants de la seva relació.
• 
  
• L’amor és un sentiment incontrolable i alhora impredectible. Així com apareix en els nostres pensaments, pot fugir d’ells. Per això l’amor és il·limitat o, pel contrari, pot tenir data de caducitat ja que, en la vida, hi ha una coses que poden separar fins i tot el sentiment més fort. Però estar enamorat i estimar signifiquen el mateix?
• 
  
• Estimar és un sentiment que pots arribar a sentir per moltes persones o éssers vius, perquè aquest és un sentiment que es caracteritza per l’afecte cap algú. En canvi, estar enamorat només ho estàs d’aquella persona que forma part del teu present i del teu futur, que sempre hi és al teu costat.  L’afecte, l’estima és llavors molt més forta, tant que no podem passar un dia sense parlar o veure aquella persona. Però dins d’aquesta sensació, un ingredient bàsic és la confiança. Aquesta confiança que et dóna seguretat, estabilitat i capacitat per poder estimar una altra persona incondicionalment.
•  
• De tota manera, potser l’amor té una definició diferent per a cada persona, fins i tot diria que anem canviant-la segons la nostra experiència viscuda.

Ara, prepareu-vos, perquè la Nora Mulay escriu el següent assaig, titulat "Què serà el que té l'amor?"

 AQUÍ TENIU LA IMATGE DE LA NORA MULAY; LLEGIU ARA LES SEVES POTENTS REFLEXIONS!!

“Estar  enamorat”, segons el diccionari, “és sentir una inclinació o afecció profunda envers una persona”. Molta gent, no obstant, creu que l’amor és sentir papallones volant dins l’estómac. Però jo penso que estar enamorat és molt més que això.

Penso que no hi ha paraules per a l’amor, és un sentiment tan profund i incomprensible que no es pot expressar, sinó que només el pots entendre si l’has viscut. L’amor tampoc no és com el pinten a les pel·lícules: una atracció immediata i controlada pel destí, sinó que és aquella experiència que vius durant un temps, fins i tot al llarg de tota la vida, amb una persona determinada amb la qual estàs a gust, i sents que encaixes amb ella en molts sentits.

Una parella penso que funciona quan hi ha carinyo, confiança, comprensió, respecte, fidelitat i sinceritat. En l’amor no has de fixar-te en el físic d’una persona sinó en el seu interior. És quan tot això passa que deixem de parar atenció a la lògica i ens guiem pel nostre cor. És aquí quan estem enamorats. 

Esther Pérez, del primer de Batxillerat Social, reflexiona sobre l'amor a partir de pensaments de  diferents escriptors/es:

"I per estar total, completa, absolutament enamorat, hem de tenir plena consciència que un mateix també és estimat, que un mateix també inspira amor”. Mario Benedetti

Capficats contínuament en sensacions d’amor, d’estimar o de ser estimats solem confondre l’amor general entre dos “amors”. Començaré parlant del “pitjor” d’aquests dos amors: parlo d’una addicció al mateix verb estimar, em refereixo a l’amor romàntic. Aquest ens porta pel camí de la idealització, és un amor creat a la ment d’un mateix, una pel·lícula surrealista, un seguit de fets somiats que ens porta a la dependència de l’altra persona i al sofriment.

“L’amor és l’últim significat de tot el que ens envolta. No és un simple sentiment; és la veritat, és l’alegria que està en l’origen de tota creació”. Rabindranath Tagore

Per altra banda trobem l’amor autèntic. És aquell que ens permet ser lliures, tenir un espai personal, una independència emocional amb la capacitat de saber compartir aquesta llibertat, aquest espai i que ens capacita per saber perdre en aquesta dura batalla (perquè l’amor és una batalla, sempre has d’estar lluitant contra els mals que el poden amenaçar, com la gelosia, influències externes, com les famílies). És un amor que no entén ni d’edats, ni de sexe, ni de distància i, tot i que no sembli tan apassionat com l’amor romàntic, sempre voldrem gaudir-lo, voldrem estar amb una persona que també es regeixi per aquesta autenticitat, serà la nostra “droga”.

"L’amor sense admiració és només amistat”. George Sand

Així doncs, com ja he dit, estem en un constant enfrontament entre aquests dos amors; per això, al llarg de la nostra vida tindrem com a record algunes experiències amoroses. Pel qui no sàpiga a què em refereixo, una experiència amorosa autèntica serà un lloc d’on extreure coneixement, ens farà madurarà, una experiència així perdurarà amb nosaltres fins al nostre final i serà la que ens ensenyi i ens protegeixi en el futur del tant temible FRACÀS AMORÓS (una mica, ja que no estic parlant d’un àngel de la guarda ).

És millor haver estimat i perdut que mai haver estimat”. Alfred Tennyson.

I sí senyors, d’aquí, de les relacions sentimentals i dels seus finals (fracàs amorós) sorgeix la pregunta del milió. Com puc diferenciar si estic enamorat o si només estimo a la meva parella? És simple, amics meus, estem enamorats quan no hi ha una causa, una excusa, un perquè a les ganes d’estar amb ell/a, a fer-li un petó, a compartir aquesta llibertat i aquest espai. Quan estem enamorats volem cridar-ho amb força, no tenim por a demostrar-ho, i ni tan sols buscarem que ens correspongui, estimaràs a aquella persona sigui on sigui, sigui com sigui. Quan estàs enamorat no calen perquès; en canvi, per estimar sí que cal una raó.

Per tant, només estimarem quan tinguem el perquè. Suposo que és complicat oi? Doncs no, no costa tant: si quan penses a estar una tarda amb la teva parella penses en una finalitat llavors només “estimaràs”. És a dir, sempre tindrem un perquè a totes les accions relacionades a estar amb la parella. “L’estimo perquè em fa companyia, l’estimo perquè es bona persona amb mi” Senyors, això es un acte del més pur egoisme. Si s’estima de veritat, amb passió i amor autèntica, i no per pura rutina, que és el que explicava abans, mai hi haurà una causa que acompanyi al complex verb estimar.

"Un covard és incapaç de mostrar amor; fer-ho està reservat per als valents ". Mahatma Gandhi

Ho sento amics, potser us he espantant una mica amb totes aquestes descripcions sobre l’amor però no tot és tant “fatídic” ni tan complicat, ja que enamorar-se és una de les millors i de les més bones experiències per a la vida que podem tenir ja que l’amor és un gran mestre.

“No ser estimat és una simple desventura. La vertadera desgràcia és no saber estimar”. Albert Camus 

I per últim os donaré dos consells que tan de bo os serveixin per a la resta de la vostra vida: Qui no arrisca no guanya, ja que l’amor és un enorme precipici del qual no sabem ni l’altura, ni què hi haurà al final. Qui sap, potser trobem la felicitat que buscàvem. I l’altre consell: Apreneu a estimar i/o a enamorar-vos, preneu nota de tot el que pugueu i estimeu amb la raó ja que és l’única que ens pot frenar o que ens pot donar l’empenta, és la que ens dóna el toc d’atenció i ens adverteix. Així doncs, quan la raó us doni permís per continuar i arriscar, desperteu al cor i que faci el seu treball en aquesta gran aventura que és estimar.

“L’amor es una bellíssima flor, però hem de tenir coratge per anar a recollir-la a la bora d’un precipici”. Stendhal

 

Si voleu llegir el text de la VALERIA MORENO DOMÍNGUEZ, de segon de Batxillerat, aquí us el presentem:

Per a mi no existeix un únic amor autèntic, tots els "amors" son autèntics perquè mostren diferents perspectives; jo penso que existeixen molts tipus d'amors. El que sí que és veritat és que la publicitat que fan de l'amor des de fa molts anys no és certa, perquè reforça la creença que l'amor, perquè sigui real, ha de comportar el patiment de les persones. També existeix la creença que el contrari a l'amor és l'odi, però per a mi no sempre ha estat així perquè, com més odiava a aquella persona més me l’estimava: l'odi atrau emocions i sentiments i ara comprenc que el contrari de l'amor no és  l'odi sinó la ignorància perquè és neutra i transparent,és a dir, que no et fa mal.

A continuació vull fer-vos algunes distincions que em semblen importants per entendre què és l’amor:

En primer lloc, crec que hi ha dos tipus d'amor: d’una banda, l’amor general, que és l'amor que se sent cap a alguna persona i del qual no s'espera res a canvi, no existeix la reciprocitat; d’altra banda, l’amor en parella, en què sí que existeix la reciprocitat perquè sempre esperem esperen alguna cosa a canvi.

En segon lloc, quina és la diferència entre estar estar enamorat i estimar? Considero que l’enamorament és un estat de bogeria que dura un temps, és a dir, que té un final. Ens altera els sentits perquè maximitzen les seves virtuts i minimitzen els seus efectes i ens fa creure que aquella persona no omple tot. Pel contrari, estimar comporta que es respecti la nostra identitat, el nostre temps lliure i el nostre espai.

Tot seguit: la RAQUEL PÉREZ ens il·lumina sobre
l'amor!!

L’amor autèntic no és més que un petit sentiment que poc a poc va augmentant. Conèixer una persona en una nit qualsevol i així, com si ningú ho volgués, passa a ser d’un desconegut a la persona més important dins de les nostres vides.

Si que es veritat que hi ha diferents tipus d’amor: humà-humà, humà-animal, humà-objecte, humà-art... milions. Però el que és clar és que, sigui com sigui, l’amor sempre consistirà a deixar de pensar tant en un mateix per passar a pensar una mica en l’altre.

Hi ha edat per a l’amor? Molta gent diu que sí però...si l’amor tracta d’un sentiment d’afinitat, tothom i a qualsevol edat pot començar a sentir aquesta sensació.

Un altre dubte és: És el mateix estimar que estar enamorat? Crec que, poc a poc, amb el pas del temps i amb totes les experiències que anem vivint, ens podem adonar que, efectivament, no és el mateix. Pots estimar algú i sentir que necessites saber d’ell/a, que necessites que tot li vagi bé però sempre arribarà el dia en què, a més a més de desitjar que tot li vagi com li hauria d’anar, tu necessitis ser la persona que l’ajudi a complir totes les seves metes, la persona que li pugui treure el somriure més gran quan més ho necessiti i poder donar-li unes millors expectatives quan tot ho vegi negre. Sempre... A tothom li arribarà el dia en què necessiti consumir els minuts al costat d’algú i desitjar que aquest/a tregui el millor profit d’ells, al cap i a la fi el temps és l’única cosa que no es pot recuperar...

Hem d’evitar aquesta mítica por a enamorar-nos, perquè de tot, absolutament de tot, se n’aprèn. L’amor sempre serà aquesta “cosa” que tot i que el món estigui a punt d’extingir-se, serà capaç de treure’ns un somriure i deixar de banda el pessimisme.

Tots acabarem arriscant i donant-ho tot per algú sense pensar, però què seria de nosaltres sense aquestes petites coses que ens fan ser una mica millors? Per això penso que l’amor és la moneda del pacifisme.

 

                

 No us perdeu el següent

 escrit del Víctor Piñón, 

del primer de

 Batxillerat

Tecnològic. Veureu com

 analitza poc a poc el sentiment que ens lliga a una 

altra persona i per què aquest lligam es pot

 trencar!!

ESTAR ENAMORATS

Què és l’amor?

L’amor és la por que una persona sent quan està amb una altra persona, en concret és la por que sent a perdre aquella persona.

Què és estar enamorat?

Quan una persona està sota els efectes de l’amor, podem dir que està enamorada, això no és res més que la por a perdre la persona de la qual està enamorada. Por a perdre-la perquè sap, o almenys creu saber, que no trobarà una altra persona que per a ella sigui millor (en el físic, el comportament...), perquè aquella persona sap satisfer les seves necessitats i exigències com cap altra.

Com es comença a estar enamorat?

És comença a estar enamorat quan algú troba una persona que creu que satisfarà les seves necessitats i exigències millor que qualsevol altra persona que coneix o pugui arribar a conèixer. Per començar a estar enamorat, aquest sentiment no necessàriament ha de ser mutu i, potser, mai no arribarà a ser mutu.

Com es deixa d’estar enamorat?

Quan una persona que està enamorada canvia d’idea respecte a les seves necessitats, canvia la persona de la qual està enamorada (en el físic, el comportament...), o directament troba, o creu que pot trobar, a una altra persona que satisfaci millor les seves necessitats i exigències.

Nota:no m’estic referint a cap tipus d’amor que no sigui el que hi ha entre dos persones no relacionades genealògicament.

PREPAREU-VOS ARA PER LLEGIR L'ESCRIT

 DEL WALID MOUJAR, DEL BATXILLERAT 

TECNOLÒGIC!
          

L'AMOR, L'ALIMENT DE L'ÀNIMA

L’amor és un concepte de difícil definició, tot i que és molt utilitzat. És una d’aquelles paraules sobre el significat de les quals mai no en podem tenir un coneixement total. Si ens preguntem per l’amor, moltes vegades només aconseguim submergir-nos en un mar de dubtes, ja que vivim en una societat que intenta utilitzar l’amor de forma tan exagerada, forçada i sovint hipòcrita que fa que encara tinguem més difícil entendre què és l’amor.

La música contemporània reflecteix clarament aquest fet, ja que tot i que pràcticament totes les cançons tracten sobre l’amor, la temàtica es veu tan degradada que es confon l’amor amb l’atracció sexual o la passió, conceptes semblants però que en la meva opinió tenen poc a veure amb l’amor real. L'atracció sexual és fruït d'un desig animal, i la passió moltes vegades sorgeix com una espurna espontànea, mentre que l'amor és com un plat amb gran varietat d'ingredients i una gran complexitat en la seva elaboració.

Normalment , l’amor com a tal el definim com a sentiment, una disposició emocional i anímica favorable cap a una cosa, però dins del món dels sentiments crec que hi ha alguns sentiments més poderosos (l'odi, la por...). Aquests sentiments trenquen la barrera abstracta del món de les emocions i ocupen una important part de la nostra realitat, són els principals motors dels perquès del nostre dia a dia , l’essència de la vida i, tot i que tenim la concepció que aquests sentiments tenen un origen instantani, en veritat són lentament construïts en els nostres cors, pràcticament de forma inconscient.

L’amor és l’equilibri anímic, el camí cap a la felicitat, el mediador entre la ment i el cor, la nostra vida és una constant recerca d’amor, el fet d’intentar estar amb qui ens agrada o viure de forma confortable... Tot això són mostres d’amor i, en ser una constant al llarg de la nostra vida, fa que els éssers humans siguem addictes a l’amor. Per això, considero correcte dir que l’amor és una droga, però  el més important és que l’amor ens fa persones.

 

L'ADRIÀ RABANEDA I EL SITO PONS ENS FAN ARRIBAR LA PRIMERA DE LES SEVES REFLEXIONS SOBRE L'AMOR... QUE BÉ QUE ESCRIUEN AQUESTS NOIS!!!

L’amor és saber compartir, saber escoltar, saber estimar, és un cúmul de sentiments inexplicables i molt forts. És una virtut que representa l’afecte i la compassió de les persones, t’oblides de tu mateix i ho dones tot per la persona que estimes. Per tant, l’amor no deixa de ser una manera de viure i d’entendre la vida. Si no sabem estimar, difícilment arribarem a ser estimats i, per tant, no trobarem la felicitat, ja que és molt important sentir-nos estimats; això reforça la nostra autoestima,amb la qual cosa l’amor ens ajuda en molts altres aspectes de la vida, perquè ens fa sentir segurs de nosaltres mateixos, ja no tenim por davant de molts dels reptes que ens sorgeixen. És molt important tenir l’amor present en la nostra vida, ja que ens la farà més agradable: el fet de compartir la vida, els teus béns, el teu temps, les teves experiències i emocions amb algú, fa que el teu dia a dia es complementi amb energia positiva. Malgrat tot, l’amor també ens pot fer patir, perquè pot ser no correspost: aleshores sentim un buit molt gran, perquè s’esvaeixen les teves expectatives de poder compartir experiències i sensacions; et sents sol i sense autoestima, per tant, insegur i feble, perquè en gran part la nostra felicitat depèn de la persona amb la qual estàs o estaves. Com moltes altres coses en aquesta vida, l’amor també té la seva part bona i dolenta.

En conclusió, hem de saber estimar i lliurar-nos a la persona que estimem, però sense oblidar un punt molt important: estimar-nos a nosaltres mateixos.

Si no et saps estimar, tampoc no et podran estimar, ja que a tothom ens agrada estar amb algú segur de ell/a mateix/a. Arribat aquest punt la parella complementa i defineix aquesta seguretat i/o autoestima.

EL DANIEL SEGURA, DEL PRIMER DE BATXILLERAT CIENTÍFIC, ENS COMENTA...

Avui en dia la gent parla de l’amor i s’omple la boca amb paraules boniques, de promeses, de cançons romàntiques dedicades a les seves parelles... Pot haver-hi algú que sàpiga el que és vertaderament l’amor?

Crec que avui en dia la gent es deixa emportar o, fins i tot m’arriscaria a dir, es deixa influenciar per les creences errònies amb què la societat estigmatitza els seus individus, és a dir, amb què marca la seva manera de pensar. Un clar exemple d’això que dic són molts programes de televisió, on et volen fer creure que l’amor es pot trobar en dues cites a cegues; un altre exemple serien les pel·lícules d’amor amb històries impossibles (amors no correspostos que al final acaben bé, amors ideals...). Mireu, si no, les discogràfiques de música, que crec que tenen un do per fer cançons amb circumstàncies que et passen a la teva vida, a vegades escoltes una cançó i et sents identificat amb ella, però en realitat ens condicionen perquè  la gent extreu conclusions errònies de les coses que passen a la cançó.

Crec que l’amor és un impuls donat per sentiments, que provoquen moltes emocions, que a vegades són incontrolables, fins al punt de crear-nos allò que solem denominar mal d’amors fruit del rebuig, i d’altres conductes procedents dels altres...

En definitiva crec que l’amor es dóna en nosaltres com a talla única, és a dir, crec que cap persona el viu, ni el sent igual a un altre, tot depèn de les creences i valors pels quals et regeixis, per les teves expectatives, manera de relacionar-te, etcètera...

Per això penso que no s’ha de visualitzar l’amor com una cosa estàndard, sinó dinàmica i canviant, ja que com a éssers humans passem per diferents fases al llarg de la nostra vida, situacions viscudes, experiències, que al cap i a la fi faran que aquest amor adopti una estructura diferent, una estructura de vida.

 L'EVA MUÑOZ, del 1r Batx. Científic,

demostra estar molt inspirada!!

L’amor provoca dos sentiments totalment oposats: la felicitat i la tristor. Per això penso que l’amor té dues cares. Per una banda, existeix l’amor correspost. És l’amor que ens complementa, que ens genera un sentit a les nostres vides, que ens fa completament feliços. És l’amor en el qual dues persones arriben a estimar-se més que a sI mateixes, senten por constantment a perdre l’altra persona, comparteixen tot el temps de quÈ disposen per estar junts... És l’amor capaç de fer que les persones sentin que no existeixen els límits i que lluitin per sobre de les seves possibilitats per tal d’estar junts. Els enamorats són com dos imants que s’atrauen, per molt obstacles que hi hagi enmig, sempre faran el possible per ajuntar-se i al final ho aconseguiran. Per això es diu que l’amor pot lluitar contra la distància o contra la diferència d’edat.

Hi ha una frase d’una pel·lícula que diu “el mundo se derrumba y nosotros nos enamoramos”. Penso que aquesta frase demostra que també busquem l’amor perquè ens fa ser menys racionals i aquesta és una manera d’evadir-nos de la part dolenta de la vida. És a dir, l’amor ens fa feliços i aquesta felicitat provoca que no li donem tanta importància a les desgràcies que ens envolten. D’aquesta manera l’amor ens afavoreix doblement.

Per altra banda, existeix l’amor no correspost (des del principi o bé al llarg del temps, quan un de la parella deixa de sentir amor per l’altre). Quan estimes a una persona que no t’estima, l’amor pot ser molt tràgic. Aquest amor ens provoca els sentiments contraris al que provoca l’amor correspost. Ens fa sentir buits, pessimistes, ens treu l’esperança.

L’amor té la capacitat de fer-nos passar de la sensació de felicitat absoluta a una tristor immensa en qüestió de poc temps. I aquesta és la part dolenta d’enamorar-se. Tots som conscients que l’amor pot arribar a ser tant dolent com l’odi quan no és correspost però, tot i això, penso que les persones inconscientment fem un balanç entre els avantatges i els inconvenients d’estar enamorat i ens decantem pels avantatges. És a dir, tots busquem enamorar-nos sabent que això pot destrossar-nos perquè la felicitat que l’amor ens fa sentir durant el temps que dura té un pes major en la balança que la tristor posterior.

MARTÍ CIRCUNS ET SORPRENDRÀ AMB AQUESTES REFLEXIONS!!! 

Oh l’amor! Paraula de borrosa i de complexa definició. Tots hem sentit una mica d’aquest estrany sentiment al llarg de la nostra vida però: sabem realment què és l’amor? És ben cert que cada persona, cada societat, cada religió té la seva pròpia definició d’amor, i el que exposaré no és res més que la meva opinió i punt de vista de l’amor.

L’amor és aquell sentiment que ens aporta una estabilitat envers algú a través de l’afecció, el respecte mutu i el sacrifici que estaríem disposats a fer per aquella persona a la qual estimem.

I per què aquesta definició?

Em baso en un simple detall per argumentar-ho, aquestes tres paraules: afecció, respecte i sacrifici. Són tres claus per obrir una sola porta amb tres panys. Per si soles no serien capaces d’obrir aquesta porta que és l’estabilitat però, juntes i col·locades en ordre, fan que la puguem obrir i seguir cap a la recerca de l’amor, és a dir, quan sentim amor per algú ens sentim atrets per aquella persona, l’apreciem de diferent forma a la que apreciem cap altre (llavors parlem només d’afecte). A través d’aquesta atracció, al llarg del temps, tothom sap que aquella persona té defectes i aquí intervé el respecte mutu, és a dir, el saber apreciar els seus defectes i, el més important, conviure amb ells, o sigui, sacrificar-nos per aquella persona, igual que ella ho farà per a tu. Així doncs obrim aquesta porta que és l’estabilitat i, així, crec jo, trobarem l’amor vertader, ja que aquest és difícil i només amb el temps es pot saber si aquesta persona és de veritat el nostre amor.

Tot i així crec que cadascú té la seva opinió sobre l’amor, i crec que només raonant lògicament i reflexionant podrem arribar a la autenticitat de la paraula.


 

LA MERITXELL MONTES SÍ QUE ESTÀ INSPIRADA... ENS EXPLICA LA CONCEPCIÓ DE L'AMOR DE FILÒSOFS COM SARTRE, FREUD O ORTEGA Y GASSET, PER FER-NOS DESPRÉS TOTA UNA REFLEXIÓ SOBRE COM ELLA VIU L'AMOR!! Titula el seu escrit:

"I TU QUÈ PENSES QUE ÉS L’AMOR?"

Primerament començar dient que hi ha molts tipus diferents d'amor. Però en general ens podem trobar que les persones parlen i pateixen més per l’amor cap a al seu xicot o xicota.

Existeix el cas en què bastants persones tenen diferents punts de vista sobre el que és veritablement l'amor, com ho mostren alguns dels grans pensadors que van existir en aquest nostre món. 

Començar dient que per a Jean Paul Sartre (1905-1980), l'amor és una passió inútil, perquè cada persona és un ésser lliure i l'altre és un obstacle per exercir la seva llibertat. L'altre ens converteix en un objecte. 

D'altra banda, ens trobem amb Sigmund Freud, que diu que l'amor es pot manifestar quan es produeix la confluència de la sensualitat i la tendresa, és a dir, quan l'individu acaba el seu desenvolupament psicosexual, supera el complex d'Èdip (que el lligava a la seva mjare), i pot desitjar i estimar la mateixa dona. 

Finalment ens trobem amb el punt de vista d'Ortega i Gasset, que ens comenta que creiem que l'home és un ésser racional i lliure, tot i que no és un concepte del tot veritable, perquè és veritat que potencialment tenim raó i llibertat però la nostra interioritat no és ni racional ni lliure. La consciència de l'home està oculta darrere d'un teló, per això els psicòlegs han de capbussar-se a través d'ell per arribar a conèixer-la. Per aquest mateix motiu Ortega i Gasset diu que l'amor és engany i falsedat i no és un sentiment autèntic. La persona que s'estima revela la intimitat més profunda, la concepció que es té de l'univers i el tipus de vida a la qual algú s'adscriu. També diu que les imperfeccions físiques no són un obstacle per a l'amor, perquè estimar algú és decidir-se per un tipus de persona que atreu la mirada perquè transmet tot un conjunt d'atributs d'una personalitat que correspon a un ideal abstracte. Hi ha persones que estimen un cop a la vida, però també hi ha altres que al llarg de la seva vida han tingut diversos amors.

Seguidament, després d'haver explicat el punt de vista sobre aquests grans pensadors, m'agradaria donar-vos el meu punt de vista sobre el que realment és el veritable amor per a mi.

En la meva opinió, l'amor a primera vista no existeix, perquè per estar enamorat realment has de conèixer a la persona. Encara que hi ha moltes persones que creuen en la'' mitja taronja'', i que diuen que sempre estaran junts, poques persones ho compleixen. Perquè dir ''per sempre'' no vol dir: avui t'estimo, demà t’oblido. No! Dir “per sempre” és estar al costat d'una persona passi el que passi, caigui el cel o faci un sol esplèndid, és estar en els millors dies i en els pitjors també. Dir “per sempre” és suportar els dies ximples i aguantar ximpleries cada dia. Perquè un'' per sempre'' és pensar que vas a passar amb una persona els 365 dies de l'any, i això no vol dir que tots els dies siguin meravellosos, això vol dir que hi haurà dies increïbles, en què tot sigui perfecte i altres dies que penses que no pots més. És aguantar tot això i viure moments que les paraules no arriben a descriure.

Perquè estar enamorat és un dels millors sentiments que pots sentir en la vida. Perquè tothom sap que de vegades en l'amor es pateix, però si realment vols a aquesta persona tant com dius, lluites tot el que calgui per estar sempre al seu costat. 

Amb tot, hi ha persones que creuen que no poden enamorar-se d'algú que tingui menys bellesa que ella, només pel simple fet que s'avergonyiria que la resta de persones es riguessin d'ella.

Finalment acabar dient que, si realment estàs enamorat, per a tu aquesta persona ja és perfecta des d'un principi, no té cap defecte i, si en té algun, a tu no t'importa perquè  t'enamores del seu interior, no de si és més guapo o més lleig. 

Per aquest mateix motiu vull aportar també que l'amor veritable no s'esgota amb els anys, perquè se segueix veient l'altre com essencialment és i no per la seva aparença objectiva, és a dir, amb els anys el segueixes estimant com el primer dia que vas començar a fer-ho, perquè no perquè sigui més vell i estigui amb menys bellesa, deixaràs d'estimar-lo.

Per tot això que acabo d’explicar, he de dir que jo sí que crec en el veritable amor. 
 

ELS PENSAMENTS D'UNA ALUMNA DE BATXILLERAT, QUE SIGNA AMB EL PSEUDÒNIM "SAMARKANDA"

A què anomenem amor? A fingir estar bé en públic? A imitar als contes que ens explicaven de petits? A les pel·lícules? Escollir la persona més atractiva? A signar un paper que acrediti que ens estimem? Al desig sexual? Posar un ‘T’estimo’ al final de cada conversació? Què són les paraules si realment no les sents quan les dius?

L’Amor en parella.

Són moltes les persones que han tractat de descriure l'amor sense posar-se del tot d'acord. I és que l'amor no resulta fàcil de definir ja què és molt complex, com tot el que envolta la conducta humana. La majoria de persones tenen un concepte, segons el meu pensament, equivocat sobre el què és l’amor en parella.

L’Amor és un dels aspectes més importants a la nostra vida, allò sobre què tothom parla, però ningú no sap realment què és. Un sentiment, que de tant en tant pot ser trist (com per exemple quan no és correspost o és impossible), però que tot i amb això és el millor que existeix.

Moltes persones viuen de records, en passat. I altres viuen en el futur. Per arribar a l'amor cal viure el present, aquí i ara. Perquè el pensar destrueix el sentir, i una persona que pensa molt acaba oblidant el que sent el seu cor. L’amor no és amor sense intimitat, passió i compromís. Moltes persones pensen que els sentiments es troben al cor, però no és així: el cor és únicament un òrgan que bombeja sang i és el cervell el que s’encarrega dels sentiments. L’amor en parella és cosa de dos i consisteix a deixar de pensar únicament en tu i pensar en l’altre.

Penso que un dels motius pels quals una relació pot fracassar es carregant a aquesta de responsabilitat i significat. Freud deia que hi ha un enamorament extrem relacionat amb la mera idealització, quan el jo ideal es projecta en l’altre i d’aquí neix un amor infectat d’un mateix des del narcisisme i que està destinat al fracàs.

Segons la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua (RAE).

"Estimar" és un verb que prové de la paraula "amor", la qual significa "l'acció d'expressar un sentiment intens, que per la seva iniciativa busca trobar-se i unir-se amb un altre ésser, és a dir que té una innata atracció, inclinació i lliurament d'una persona cap a una altra, i l'objectiu és procurar la reciprocitat en l'anhel de la unió de dos éssers; i això implica comunicació, convivència, complement i una relació afectiva, basada en la decisió i consentiment de les seves pròpies voluntats". 

"Voler" és també un verb que vol dir que una persona pretén complir el seu desig, és a dir, busca posseir o venir de gust alguna cosa o algú per a la seva satisfacció personal, és a dir, hi ha una inclinació, un interès, tenint una connotació egoista i possessiva.

Per tant estimar és un sentiment altruista i desinteressat. Voler és un desig que implica buscar una satisfacció. Pots voler una persona, voler que estigui bé, que tingui salut o que aconsegueixi alguna cosa. Però estimar es un sentiment molt més fort, en parella estimar pot ser sentir, sentir que no hi ha res més que t’il·lumini tant com el seu somriure, el veure a l’altre feliç i encara millor saber que és per tu. Estimar és un sentiment molt fort i difícil, ja que amb un mal moviment, aquest es pot destruir.

Abans d’estar amb una persona es necessari cal aclarir el que sents per aquesta persona  i posar d’acord la ment i el cor ja que, si no ho fem així, ens pot passar factura. També pot ser que només vulguis passar-ho bé, tenir algú amb qui passar el temps. Si és així, no t'enganyis, no estàs enamorat. Aquest joc et durarà uns mesos, l’amor en canvi anys. Un bon dia algú especial em va dir que quan l’amor no és bogeria, no és amor. Avui li puc dir que l’amor, quan és vertader, no s’acaba. 

IRENE GONZÁLEZ, del B1B, ens recorda tota la il·lusió i tot el dolor de l'amor no correspost!

L’amor

És una cosa que et fa ser tu mateix, tocar de peus a terra, no sense abans fer-te volar perquè et sents capaç de fer coses que mai no diries que series capaç de fer.Només un somriure de la persona estimada, et puja als núvols.Quan estàs enamorat, pots arribar a estar una nit sense dormir pensant en ell/a. L’existència de l’altre ja et fa feliç, perquè el només saber que estar allà i que esta bé per tu es el millor regal que et podria fer la vida.

L’amor pots explicar-lo de moltes maneras, però no té un significat concret: com diria Carlos Spes, “el amor es algo que todos conocemos pero nadie sabe definir”

L’amor és donar sense esperar res a canvi, compartir, respectar, es una bogeria bonica que, encara que de vegades faci mal, sempre necessitem sentir.És una bogeria perquè deixes de pensar en tu mateix per pensar en els dos, o en ella sola per tal de que aquesta persona a la que estimes ja sigui feliç. Però no tot es felicitat en l’amor no sempre et correspon i això fa mal de vegades volem amagar aquest dolor i ens intentem enganyar però d’intre nostre estem malament, sentim que ens falta alguna cosa per estar complets del tot.

En aquesta vida cap parella no és perfecta; totes i cadascuna d’elles té les seves coses bones i dolentes.Per què? De vegades aquestes persones ja tenen el seu amor i tu només ets un amor que no anirà a cap lloc i, tot i així, continues lluitant per aquesta batalla que saps que no guanyaràs mai, perquè no saps si només ets una joguina en la seva col·lecció. Esperes que aquesta persona vagi amb tu a la fi del món, però saps que és impossible perquè ja té la seva persona. No totes les persones que s’estimen poden estar juntes, i l’amor en aquests casos es manté en silenci per la resta dels seus dies. No parlaríem d’amor si no necessitéssim al nostre/a company/a , l’amor no seria amor sense el seu toc de bogeria i esperança. També hi va lligat estar boig de passió.

En poques paraules, considero que l’amor és saber escoltar, perdonar, comprendre i sobretot no esperar res a canvi perquè l’altra persona ja et compensa amb tot allò bo que et fa sentir.

 LA JUDITH LÓPEZ, del B1A, una breu i potent reflexió sobre l'amor

Què es l’ amor? Sobre l’amor cada persona té un concepte i un valor diferent. Per a mi l’amor és un sentiment del qual no ens adonem, que va sorgint amb el pas del temps, un sentiment que ens fa ser humils, sincers i amb el qual arribem a donar tot el que podem a aquella persona especial per a nosaltres. Però l’amor no sorgeix d’un dia per l'altre, sinó que sorgeix a partir d’anar coneixent a aquella persona que t’agrada fins a tal punt que només pots pensar en ella i desitjar-li el millor. 

L’amor verdader no és egoista, és respecte, confiança, comprensió i estimar a aquella persona tal com és sense voler canviar-la. Però, de la mateixa manera que l’amor és un sentiment bonic que ens fa sentir tan feliços que quasi no podem controlar les nostres emocions, l'amor no correspost ens fa sentir malament i sense ganes de res. 

 

Per això crec que l’ amor es un sentiment que no fa mal, sinó que el que fa mal és la gent que no sap estimar. 

 

EL RICARD COSTA, del B1A, PARLA SOBRE L'AMOR CORRESPOST I EL NO CORRESPOST, EL DISTINGEIX DE L'AFECTE I EL PRESENTA COM ALLÒ QUE ENS POT DONAR INDEPENDÈNCIA...

ASSAIG FILOSÒFIC, L’AMOR:

L’amor, un sentiment del qual tothom parla, però del que poca gent arriba a saber el que significa. Les persones estimen, i d’altres també s’enamoren. Aquests dos termes hi ha gent que els confon, però no s’han de confondre perquè són dos conceptes diferents. Tots podem estimar, als familiars als amics, etc... De fet tothom estima, però no tothom s’enamora. 

Enamorar-se és un acte complex d’explicar. La gent s’enamora d’una persona per diverses causes, perquè se senten bé i còmodes amb aquella persona i els agrada tant física com mentalment. La gent no s’enamora d’una persona si amb ella està malament o no se sent bé; per tant, què és l’amor sinó un sentiment egoista en què cadascú busca la satisfacció personal, cadascú busca ser feliç amb una altra persona? 

L’amor pot ser un sentiment gaudit pels pocs afortunats que disposen d’una relació d’amor mutu, però es pot convertir en un autèntic infern per a qui no té aquest plaer, ja que no agrada gens estar sol. Aleshores l’amor, més que ser un sentiment agradable, es converteix en una preocupació més en el dia a dia de totes les persones. El fet d'estar preocupat pensant si la teva enamorada o enamorat està amb un altre, el típic m’estima-no m’estima, etc... 

En definitiva, en arribar a una certa edat, l’amor ens atrapa i ens fa els seus presoners fins a la mort. Ningú no pot fugir d’aquest sentiment independent, és a dir, independent perquè no es veurà afectat pel que la resta de la gent pensi. El que sí que es pot veure afectat és la seva exteriorització, ja que molta gent encara veu amb mals ulls l’homosexualitat i altres atraccions no heterosexuals. 

És evident que l’amor mou el món, aquest sentiment és, sinó el que més, un dels més forts que existeixen. Tothom es mou per amor, tothom vol ser feliç i sense amor és difícil, per no dir impossible, aconseguir la somiada felicitat. Per amor, la gent és capaç de fer coses que mai no hauria imaginat que podria fer, l’amor cega a la gent. 

Pel que fa l’amor entre pares i fills o altres familiars propers, seria més ben dit afecte, perquè no has de sentir “amor” pel fet que estimis un familiar, per tant és correcte el que es diu que estimar a la teva parella o estimar a un familiar són dues maneres totalment diferents d’estimar.

YASSIN ABBOU, del B1A, ens mostra com l'amor ens fa valents...

LA MÀGIA DE L'AMOR

L’ amor és difícil de definir, ja que cada persona en té una perspectiva diferent. Una de les millors definicions és l’atracció que sentim per alguna persona que anem coneixent poc a poc i arribem a la conclusió que és el nostre amor. Per a mi l’amor és un sentiment que s’assembla molt a un huracà dins nostre, que ens fa sentir bones sensacions, que ens fa sentir felicitat, i que ens fa fer coses que mai no ens hauríem atrevit a fer, i que fa que no parem de pensar en la persona de la qual estem enamorats; un sentiment que ens portaria a fer el que fos per seguir estant amb la persona a la qual estimem, i que fa que, quan trobem a faltar a algú que estimem, puguem fins i tot emmalaltir. Amb l'amor, algunes vegades ens dóna la sensació que l'altra persona està amb nosaltres quan no n’està. 

L'AITANA MATEO SÁNCHEZ, del B1A, reivindica que tothom té l'amor a prop seu...

Què és l'amor?

Ningú no sap exactament què és l'amor. Cada persona viu el seu estat d'enamorament a la seva manera, és a dir, con un motlle fet a mida. Realment podem generalitzar quan parlem d'amor? Amors en podem sentir de molts tipus, tants com parelles de persones, coses, animals, aficions... hi ha al món. Llavors, com és que gairebé tothom té una mateixa definició de l'amor ideal? 

Tots entenem com a amor ideal aquell on tot és bo, on tenim una princesa o un príncep blau al nostre costat i som feliços. Però creieu que l'amor és només això? Fins a quin punt ha arribat la societat a influenciar-nos per tenir tan interioritzat aquest concepte? 

Penso que tots hem somiat algun cop amb el nostre príncep o la nostra princesa però, quan arriba el moment en què t'enamores d'una persona, no hi busques la perfecció, sinó que t'enamores de les seves virtuts i dels seus defectes. Potser la persona que tens al teu costat no és la més perfecte ni la més semblant a tu o potser difereixes amb ella en moltes coses, però és la persona que et complementa. 

Tots ens preguntem com podem saber que estem enamorats. No és una resposta fàcil, però només cal escoltar-nos a nosaltres mateixos. Cadascú respon d'una manera diferent però, quan veiem a la persona que estimem, el cor ens batega més ràpid i, fins i tot, les mans ens suen. Sentirem, també, que la necessitem a totes hores i que necessitem tenir-la a prop. 

Però, en canvi, trobem gent que nega la possibilitat d'enamorar-se. Algunes persones perquè han tingut males experiències o perquè mai no han experimentat aquest sentiment. Però jo no hi estic d'acord. Només pel fet que tenen uns pares als quals estimen, ja tenen un exemple d'amor ben a prop seu. 

Per acabar, no crec en una sola definició de l'amor, sinó que per cada relació, ja sigui de parella, familiar o amistosa, hi podem establir cadascú una definició diferent del sentiment que anomenem amor. Per tant, la definició d'amor pot ser d'una manera o d'una altra segons el moment, les circumstàncies i les persones que el visquin.

 

L'escrit de l'ELENA TARRAGÓ, del segon de Batxillerat, no us deixarà indiferents. Bé per la valentia d'una declaració d'amor en tota regla!!! 

Diuen que mai no es pot saber amb exactitud si estàs enamorat realment o no, però jo crec que quan coneixes una persona realment com és i sents un afecte màxim cap a ell, quan prefereixes la seva felicitat a la teva i fas tot el possible perquè aquesta persona se senti bé al teu costat, això és amor de veritat.

Quan de veritat estimes una persona l'acceptes tal com és, sense demanar que canviï, valorant-lo tal com és i com es comporta, respectant-lo tant físicament com psíquicament, donant-li tot el teu afecte, companyia i tendresa íntegrament, admirant-lo i comprenent-lo en tot el seu fer quotidià.


Perquè inevitablement hi ha uns símptomes que tota persona que ha estat enamorada els ha sentit en algun moment...: Somrius cada vegada que el veus? No pots deixar de pensar en ell i en què estarà fent en aquest moment? No pots deixar de mirar-te'l? Sents aquest pessigolleig a la panxa només de veure'l? Corres a agafar el telèfon cada vegada que sona per veure si és ell? Quan el veus somriure se t'escapa a tu també un somriure ? Et sents única al món cada vegada que estàs amb ell? Li recordes tots els dies el molt que l'estimes? Penses que és el noi que no havies pensat tenir mai? T'és igual el que pensin els teus amics o la teva família d'ell? Dorms cada nit pensant en ell? És aquesta persona que tu sempre has desitjat i mai l'havies trobat abans? Cada vegada que l'abraces, sents que no et vols separar d'ell mai mai? Res més mirar-lo als ulls penses: l'estimo? Penses que la teva vida és perfecta des que el vas conèixer? Cada vegada que veus que ell està malament, vols ajudar encara que saps que no pots fer res? Cada vegada que penses en ell et surt aquest somriure de ximple? No saps expressar amb paraules el que sents per ell? Sents que és l'únic que et comprèn? Notes que només ell et fa feliç de veritat? Només vols estar amb ell? Et passen totes aquestes coses i més, siguin bones o dolentes ? .. A mi sí.


Perquè ets tu qui m'ajuda en els meus dies, ets tu el que amb una mirada o un simple gest , ja saps fins el que sento o penso, és el teu somriure que tant m'agrada, les bromes, les sorpreses, els silencis no incòmodes, les nostres cançons, les teves històries i les meves, caminar per qualsevol lloc, els atacs de riure, les nostres petites manies, els nostres bonics piquis, les nostres apostes absurdes que ens fan riure... Per totes aquestes coses entre moltes altres et vaig triar. Vaig triar que no volia altres abraçades que no fossin les teves, que no volia altres mans agafades a les meves i que no volia veure al matí una altra cara que no fos la teva. 

Per tot això i molt més considero que l'amor és una cosa imprenscindible per a viure; perquè l'amor és actuar sense pensar, és deixar-se portar, tirar-se a l'aigua sense aigua, caure i no patir, és riure i plorar, confondre sentiments i tornar-se boig. 

 

L'ELISABETH GÓMEZ MORENTE, flamant premi Sambori de redacció en català, ens envia la següent reflexió:









QUÈ ÉS L’AMOR?


L’amor real, el sincer, el pur, és aquell amor que no busca la felicitat o satisfacció pròpia, sinó que és totalment generós, sense cap tipus d’orgull cec o egoisme. Aquell que sap quan escoltar, quan riure i quan parlar. És la capacitat de de no guardar rancor, de cuidar d’una altra persona com ho faria si fos un mateix, de perdonar qualsevol falta, llençant-la al fons del mar i oblidant-la allà. És la força que ens empeny a fer el bé, l’energia que ens guia a viure. 

L’amor perfecte, per a mi, és la mescla equilibrada entre la total bogeria i l'extrema saviesa, ja que és un sentiment i a la vegada una decisió: Estimar quan tot està perfectament estable i quan les tempestes, tsunamis i huracans han arrasat per complert. Fer la bogeria més gran, arriscar fins al final, lluitar fins caure rendit. No entén de límits, sempre pot una mica més perquè cap tipus d’enemic pot enderrocar-lo, per aquesta raó, l’amor és el combustible del món, perquè cap barrera és prou alta o prou gruixuda, cap obstacle és suficient per tirar la tovallola. 

L’amor és el remei que necessita aquest món, cegat per l’orgull, l’egoisme, la ràbia, l’odi, el rancor, la bogeria absent de saviesa i la saviesa absent de bogeria. 


 



La MARIA CASTILLO, del primer de batxillerat humanístic, sí que està inspirada...

SIGNIFICAT DE L’AMOR


L’amor es una paraula que varia al llarg de la nostra vida i de les nostres vivències. Encara que qualsevol pot definir l’amor com un sentiment profund cap a una persona, existeix realment una definició exacta? En la meva opinió, l’amor és un sentiment que resideix dins nostre i que no podem fer res per evitar-lo, ja que ho sentim amb l’ànima. 

Mai es possible decidir de qui et vols enamorar ni tampoc en quin moment, no importa que estem d’acord o no, la vida ho posa d’aquesta manera i ni tan sols nosaltres mateixos ho podem canviar. Quan estem enamorats deixem de pensar en lo que ens envolta, no li donem importància a un dia dolent si després ens trobem amb aquesta persona, però si passa res amb ella ja no hi ha res que ens consoli. 

Encara que cadascú viu l’amor de diferent manera, quan ja sentim aquest sentiment, tenim que saber compartir-lo amb l’altre persona. Tenim que saber que som sers individuals i que el fet de estar en parella no vol dir el control total d’aquesta. Quan existeix una confiança i un espai tot es més fàcil. Tenim que saber respectar-nos i fer sentir a l’altre una persona especial i valorada. L’amor que reps es moltes vegades l’amor que dones, per això moltes vegades hi ha que deixar de banda l’orgull i l’egoisme i pensar per el bé dels dos.
L’amor ens fa millor persona, ja donem tot a qui estimem sense esperar res a canvi, la felicitat de l’altre es la nostra felicitat i per això deixem al costat els nostres propis interessos per satisfer a la nostra parella. 

Realment, l’amor es lo més valuós que ens pot passar en la nostra vida, si que es veritat que no necessitem a ningú per viure, però moltes vegades saber que tenim un suport ens ajuda a mantenir la calma i continuar per difícil que ens sembli. Aquesta persona coneixerà lo millor i lo pitjor de nosaltres i encara voldrà continuar al nostre costat. Val la pena entendre el significat d’aquesta paraula ja que potser serà la més important que coneixerem mai.
-
"He experimentat de tot, i puc assegurar que res millor que ser en els braços de la persona que estimes” John Lennon.

Per a l'ABRAHAM ANKA, del primer de Batx. Tecnològic, l'amor és la clau que pot unir la religió i la ciència; s'atreveix a parlar de l'amor per un mateix i, finalment, ens comenta quin és l'amor a mesura humana i no divina...

L'AMOR ENS FA HUMANS

Aquest sentiment tan profund es pot mirar de diferents punts de vista: El conjugal, el paternal i el social. En quant al paternal es pot definir aquest amor com un on les seves bases principals són la devoció i l'honradesa .L'amor social es basa en el respecte per una altra persona i en el pensament del bé per l'altre.Però els dos que hem esmentat no són tant importants com l'amor de què encara falta parlar: el conjugal .


La resposta a aquest suposició, que és l'amor més important,es pot trobar en els primers versos d'un llibre sagrat com n'és la bíblia, amb la historieta del primers humans, Adam i Eva. Hem d'intentar comprendre l'amor que aquest home tenia per la seva seva dona per fins i tot menjar-ne de la fruita del pecat, no fent cas de les instruccions del seu creador, Déu.Però també s'ha de tenir en compte la força de l'amor que l'Eva sentia, ja que després de menjar de la fruita, pensant que li donaria la immortalitat i un poder inimaginable, va voler compartir aquesta fe amb la seva parella, no només pensant en ella mateixa . 


El punt més remarcable d'aquest sentiment entre dues persones és que ha pogut unir punts de vista des de l'àmbit religiós i el científic.
En el món religiós se'ns parla de l'amor com una cosa cega, que quan atrapa les seves víctimes les sotmet sota un tipus d'encant on només es pot veure la part bona de la parella. A la bíblia podem trobar aquest vers : Proverbi 10:12
“L'odi desperta picabaralles; Però l'amor cobrirà totes les faltes.”
En el mon científic ens ho descriuen com una cosa addictiva, com una droga sana que ens proporciona adrenalina i dopamina, a causa que el nostre cervell s'estimula quan veiem a la nostre parella, fent quasi inevitable posar-nos contents i actius, en resum, fent-nos feliços .

Amb tot això esmentat també caldria afegir que l'amor, tan dolç com és, també pot tenir la seva part dolenta. Es parla de l'amor per un mateix, que en realitat, si ho mirem amb una mirada optimista, a cap i a la fi no sembla tant dolent. Però, si ho mirem amb més detall, veiem que pot fer més mal que bé . Per remarcar aquesta afirmació sempre m'agrada posar l'exemple de la mare i el fill. Si una mare acabés de donar a llum i un ésser diví aparegués i li digués que el seu nadó morirà al cap de pocs minuts a causa de complicacions al néixer i li proposes aquest tracte: Deixar que el nadó visqués a canvi de la vida de la mare. La mare posaria milers d'excuses per no morir , encara que fos per una bona causa com es la de salvar una vida innocent . A efectes de la raó, fins i tot nosaltres que no estem en la posició de la mare, podem posar una excusa com la de que la mare encara pot donar a llum després, tenint en compte que seria un altre fill però amb la possibilitat que visqués. Molt poca gent ha optat per la segona opció que és la de deixar viure al nadó innocent encara que a la nostra consciencia constes que és el més correcte. Aquesta última part de l'amor, l'egocèntrica, és tristament inevitable. 

Encara així l'amor que més ens pot afectar és la de l'amor conjugal i ho demostraré així . Imagini que un Déu o ésser diví baixés del cel i li proposés salvar la seva única vida o matar els altres. Una persona enamorada de veritat de la seva parella faria això : Acceptaria sacrificar-se amb l'excusa de salvar el món , cridaria a la seva parella donant-li un petó molt fort per dir els adéus i fins i tot amb una certa valentia i orgull de que no només salva la vida del tot el món, sinó també del seu estimat .

Si quan he fet aquesta proposta ha pensat en salvar-se , donant unes excuses fins i tot raonables , no pensi que és una persona malvada , pensi que és simplement inevitable tenir aquest pensament i això es el que ens diferencia dels déus i ens fa HUMANS .

Vols llegir per què l'EDUARD SUGRAÑES, de segon de Batx., compara l'amor amb un xiclet?
  

Què és l’amor? L’amor és estimar a una altra persona, fins aquí crec que tots estem d’acord, però anem més enllà i expliquem més gràficament què és l’amor: 

L’amor cap a una persona cap a la que sents atracció, és com els primers 5 segons després de mastegar un xiclet de maduixa àcida, al principi el sabor és intens i meravellós, però a mesura que passa l’estona, es va tornant més insípid i monòton, amb aquest tipus d’amor passa el mateix, tot i que és normal, ja que si sempre estiguéssim enamorats com el primer dia, possiblement moriríem o cauríem malalts, ja que quan t'acabes d'enamorar, no acostumes a menjar tant, tens papallones a l’estómac, estàs més sensible i depens en gran part de l’altra persona... És a dir, que si estiguéssim així durant tots els anys que estiguéssim amb el/la nostre estimat o estimada, seríem com nadons indefensos, trobo doncs que el propi cervell, vetlla per la nostra seguretat i manté la flama amb l’altra persona (en alguns casos) però no com el primer dia, per evitar les conseqüències citades anteriorment. 

Hi ha qui diu que l’amor no és més que una reacció química, que no existeix, però ben mirat, el dolor també ho és, i crec que si a aquella persona que diu això li donéssim un cop de puny a l’estómac s’adonaria que, tot i ser una reacció química, el dolor és real, i que, en conseqüència, amb l’amor pot passar exactament el mateix. 

L’amor cap a una persona / animal a qui estimes però cap al qual no sents atracció, és possiblement més incondicional: aquest amor sempre tindrà la mateixa intensitat (més baixa i menys passional que l’altre tipus d’amor) però, a diferència de l’altre, és perpetu, sempre estarà allà passi el que passi. 

L’amor, aparentment tan senzill i a l’hora tant complex, un dels maldecaps dels joves i dels no tant joves. Però, sempre, sempre, sempre, tant en l’amor com en altres afers, recorda: Mantingues el teu cap en alt i fes el que hagis de fer. 

L'ARNAU MAJOR, del primer de Batx. Tecnològic, es deixa endur per la màgia de l'amor, per regalar-nos algunes profundes reflexions...
 

L’amor és un sentiment molt fort d’atracció i carinyo constant cap a una persona. Quan estàs enamorat estàs tot el dia pensant en aquella persona, què estarà fent, on estarà, si està parlant amb algú altre, et poses gelós …

Si l’amor és mutu tot és perfecte però si l’altra persona no sent el mateix que tu per ella tot és molt diferent. 

El sentiment d’enamorament moltes vegades ens porta a l’extrem fins que el nostre estat d’ànim genera una dependència sobre aquella persona , això fa que sense que ens n'adonem moltes vegades l’agobiem o el molestem.  

L’amor és un dels sentiments més forts ja que quan estàs enamorat et penses que aquella persona és la més perfecte de tot el món, però quan comences a oblidar-te d’ella et comences a adonar de tots els errors que vas cometre lluitant per estar amb aquella persona.

Hi ha amors que costa molt d'oblidar, o n’hi ha que no s’obliden mai i sempre et quedarà el record d'aquella persona i aquell amor cap a ella. Si et vols oblidar d'alguna persona de la qual estàs enamorats pot costar molt, però el primer que s’ha de fer és no tenir cap relació amb ella ni veient-la ni parlant-li ni res.

Hi ha diferents tipus d’amor; personalment crec que n’hi ha tres: l'amor que sentim cap als familiars, pare, mare, germans amb els quals passem tota la vida però tampoc podem dir que estiguem enamorats d’ells sinó que es tracta més aviat d'una estimació molt forta. Un altre amor és el que sentim cap a una altra persona amb qui no tenim cap vincle familiar, algú amb qui volem estar al costat passi el que passi i sense importar-nos las conseqüències que això comporti. El tercer amor és el platònic, aquella persona que ens agrada però que sabem que mai no podrem estar amb ella.

EVA GONZÁLEZ, del primer de Batxillerat A, descriu l'amor amb esperit d'autèntica científica...

FILOSOFIA:

L’amor és un sentiment sobre el qual em fa molta mandra reflexionar, ja que crec que són simplement reaccions químiques que ens han ajudat (a l’espècie humana) a seguir endavant i a sobreviure, crec que sense l’amor (tant el paternal, el de germans, el de l’amistat...) no haguéssim arribat on som. Per això penso que l’amor és una elecció inconscient, tu no ets amo de qui estimar. Crec que nomes ens enamorem per poder transmetre els nostres gens a un altre individu, és a dir, per reproduir-nos. Penso que inconscientment, és a dir, sense adonar-nos-en, elegim (ens enamorem) a una persona nomes perquè és l'adequada per tenir-hi descendència. 

Per altra banda, també penso que l’amor és un sentiment bonic que quan el proves no vols deixar de provar. Per això la gent que no l'ha provat mai no sap el que és i, com que se'ns dóna bé jutjar ràpid, es pensen que és un sentiment nomes apte per a adolescents enamoradissos i amb les hormones revolucionades, o bé ja per a adults. En canvi quant ja l’has provat t'adones del que t’havies perdut estant capbussada dins d’una peixera plena de ximpleries. 

L’amor és com una bossa d’afecte, afinitat i afecció que donem a un ésser estimat i, com a conseqüència d'això, tenim una sèrie d’actituds, emocions i experiències, que són més clares si l'amor és correspost. 

L’amor a vegades es confon amb altres sentiments: et penses que estimes a algú i en realitat no és així, o et penses que amb una persona tens només amistat però en realitat és amor. No aniria malament que el llenguatge de l’amor tingués una espècie de traductor, així ens estalviaríem males experiències i mals de cap. 

Estar enamorat és un estat especial a l'inici d'una relació amorosa que pot arribar o no a bon fi i que consisteix en un estat de pràcticament una alienació mental transitòria en què fonamentalment se sent una necessitat i atracció d'estar amb aquella altra persona, o sigui, que necessites la seva proximitat. Com que encara no hi ha un coneixement clar i profund de l'altre, li assignem totes aquelles qualitats que a nosaltres ens agradaria que tingués. L’enamorament no és etern, ja que és com físicament impossible, es diu que només pots estar enamorat durant 3 o 7 anys. En canvi, estimar no és nomes estimar a la teva parella, sinó que també pots estimar a un germà, pare, mare, amics, avis, etc... Estimar és com un estat més estable que estar enamorat. 

En resum, crec que deixant-ho de banda tot, ens hauríem de preocupar de disfrutar de l’amor i punt, sense preguntar-nos què és? per què existeix l’amor? d’on surt?... Només provar-lo i deixar-se anar. 

AMOR EN JAPONÈS I XINÈS

 Una escriptora anònima de batxillerat, que designarem com a LIA, ens envia aquest escrit:

No hi ha una sola definició de l’amor, es més, es podria dir que cadascú te la seva, ja que es pot viure de diferents maneres. Quan parlem de l’amor, no hi negarem, que cadascú sempre hi pensa en una persona especial. Pot ser penses amb la persona que estàs ara, o amb la qui vas estar, amb la qui vols estar o amb la qui vas voler estar i no va ser així.. Tampoc hi negarem que tothom vol ser estimat, i això no es dolent. L’amor es molt important, es bo ser estimat i òbviament també es bo estimar. Però, existeix l’amor etern? ¿que es l’amor? ¿com diferenciem el sentir-se a gust estimant i sent estimat, amb el estar enamorat cegament? Y, ¿existeixen diferents graus e intensitats? És a dir, és això o només consisteix en estimar o no estimar? ¿que es això de les mitges taronges? La gent creu que una ànima bessona es la persona amb la que encaixes perfectament, que es lo que vol tothom. Però un ànima bessona autèntica es com un mirall, es la persona que et treu tot quan estàs reprimit, que et fa tornar la mirada cap endins per que puguis canviar la teva vida. Una ànima bessona es, segurament, la persona més important que coneixeràs en la teva vida, per que et tira sota tots els murs i et desperta de un cop de porta. Però, ¿viure amb una ànima bessona per sempre? Ni pensar-ho. Es deu viure massa malament. Una ànima bessona arriba a la teva vida per treure’t un vel dels ulls i se’n va. 

Deixem que el NAHUEL BADIA ens aclareixi què és per a ell l'amor: "L’amor, una paraula difícil d’explicar, però molt fàcil de sentir..."

L’amor no és una cosa física que el pots tocar, sentir-lo, l’amor no es res d’això es un sentiment des de el mes profund del cor, es el sentiment mes gratificant que pots tenir, estar amb la persona a la que estimes, cuidar-la, estimar-la cada dia una miqueta mes, respectar-la.

L’amor es una cosa que la tens que sentir, perquè amar sense ser amat no es amor i l’amor si no estes enamorat no serveix, es com un ordinador sense internet que no serveix de res. Perquè estar amb la persona a la que estimes et soluciona tots als problemes t’aïlla de la realitat i et porta a un mon on tot es perfecte, tot es bonic, on no existeixen els problemes ni els mals rotllos, on no fa falta dir res nomes amb els ulls sense dir una sola paraula ho dius tot. 

L’amor, una paraula difícil d’explicar, però molt fàcil de sentir, quan sents papallones al estomac, quan no pots parar de pensar en aquella persona tant petita però a la vegada tan gran, que et soluciona tots els problemes, quan estàs en agusta situació saps que estàs enamorat, saps que t’estimes a aquella persona tan especial per a tu, que ho donaries tot per ella sense rebre res a canvi perquè nomes t’importa ella, ella la que sempre està allà en els moments bons i per descomptat en els dolents també.

En l’amor no tot es bonic de color, sinó que també et baralles amb aquella persona tan especial, i si me’l estimo tant perquè amb barallo? Perquè la relació també és barallar-se i arreglar-ho després; si tot fos bonic seria fins i tot avorrit, perquè després de cada discussió amb un petó és suficient per demanar perdó.

L’amor és estimar i ser correspost!

Per a ERIDANUS, pseudònim d'algú de Batxillerat, l'amor no té sexe...

Molta gent pensa que l’amor només es troba quan una dona i un homes s’estimen, però per a mi no només és així, jo penso que l’amor és només quan dues persones s’estimen, no només un home i una dona: per què no pot ser amor dos homes estimant-se o dues dones estimant-se? Mentre s’estimin, què més dóna, és amor igualment.

Ja n'hi ha prou de les històries de Romeu i Julieta, o de les històries Disney del príncep blau i la princesa. Per què no fem una història d’amor amb dos prínceps o dues princeses com a protagonistes? 

Per altra part, l’amor és estimar algú, simplement, sense importar el que els demés diguin de l’altra persona o de vosaltres, si tu l’estimes ja és suficient, l’amor és aquell sentiment que moltes vegades creiem que sentim i poques vegades ho fem, l’amor és somriure per altres persones, l’amor és viure feliç amb les persones que t’envolten, l’amor no només és estimar a alguna persona en el terme parella, també és estimar al teu millor amic, estimar als teus familiars, estimar a la teva mascota, estimar a les persones que ja no estan, però que et van importar en algun moment, l’amor és tot això i més.

L'ÁNGEL SÁNCHEZ RUBIO ens mostra com "l'amor pot ser el millor i el pitjor sentiment de tots". Esbrina per què!
 

L’AMOR...QUANTS RECORDS ENS PORTA AQUESTA PARAULA!

D’amor hi ha de molts tipus: amor de mare, amor de pare, amor de germans, amor d'amics, amor de família i crec que el que la majoria de gent relacionem més amb l'amor és l'amor de parella. De l’amor de parella tots en podem parlar, tots hem viscut experiències: Aquella noia amb què t’obsessiones i en veritat no et mereix, aquella noia que t’estima i tu només vols una amistat, el teu primer amor, el teu primer petó, la teva primera vegada. Jo crec que tothom ha viscut o viurà cadascun d’aquests casos i mil més.
Amor... 

Quants records ens porta aquesta paraula, quantes imatges, quants moments, quants pensaments... Penso que aquest amor del que parlem ha de ser un amor sa, un amor en el qual,encara que hi hagi baralles i discussions, estiguis a gust, et faci feliç, feliç de veritat, tan feliç que estimis l'altre més que cap altra cosa. Perquè estar enamorat i estimar no sempre estan compaginats, pots estar enamorat però si aquesta persona no et tracta bé segurament no l'estimes: estimar significa això mateix, que t’agradi la seva forma de ser, que et mereixi, que et tracti bé, que et faci la vida millor, que t’ajudi i estigui a les bones i a les dolentes. Penso que primer t’enamores i quan coneixes a aquesta persona acabes estimant-la o no.

Les parelles vénen i se'n van, però perquè una parella funcioni, l’amor ha de ser correspost, s’han d’estimar i respectar mútuament, l’altre ha de estar en les bones i no tan bones, t’ha de cuidar i sobretot t’ha de fer feliç. Una parella infeliç no s’hauria de anomenar parella. 

Com a persona que ha estat enamorada, penso que l'amor és el millor i, alhora, el pitjor sentiments de tots. 

Ara deixem que l'EDUARD TOLEDO, del primer  de Batxillerat Tecnològic, ens il·lumini!!

L’amor és difícil de definir. Principalment es diu que l’amor es l’afinitat entre persones i està relacionat amb l’afecte i produeix emocions, és a dir, quan tu t’enamores d’algú, normalment no ho fas pel seu físic, sinó per com és, per la seva forma de ser. 

Hi ha molts tipus d’amor i el principals per a mi són l’amor platònic, que és quan estàs enamorat d'algú però saps que no et correspon, normalment es dóna quan ets petit. L'amor romàntic, que és quan l’ésser humà té la necessitat de satisfer els seus sentiments, per a mi normalment es dóna quan ets feliç i estàs a gust amb alguna persona, l’amor romàntic per a mi és el més important. 

A vegades l’amor està unit amb la por, por a que l’altra persona no senti el mateix o que no et comprengui. Estar enamorat pot ser que et faci estar malament, però encara que estiguis enamorat has de tenir amor per a tu mateix, és a dir, que està bé que et preocupis per la persona que estimes, però també has de preocupar-te per tu mateix. Llavors l’amor és trobar la felicitat de l’altra persona en la teva felicitat. 

‘’Amor és una paraula de dos vocals, dos consonants i dos idiotes’’. Vaig trobar aquesta frase i em va fer gràcia; estic d’acord amb ella.

L'ALBA HERRERA GONZÁLEZ, de segon de Batxillerat, se sincera amb aquesta reflexió...

Segurament l'opinió sobre l'amor depén molt de la situació sentimental en què et trobis. Per a mi l'amor és un sentiment necessari en les nostres vides: segons les experiències que vas vivint en el trajecte de la vida, t'adones que l'amor no és com tothom pot imaginar, no és tan bonic com el posen a les pel·lícules ni tan romàntic com el poden descriure els poemes. L'amor et fa sentir diferents sensacions: il·lusió perquè tens esperança de compartir-ho tot amb la persona del teu costat; ràbia i gelosia quan sents que algú a banda de tu pot ficar-se en la vida de la persona que estimes.

Quan intento definir la paraula AMOR no em surten les paraules concretes amb què la podria definir. Penso que pots passar mals moments, enganys, traïcions i llàgrimes que surten soles per pena del que està passant, però quan realment estimes a algú, és la sensació més increïble del món. 

A vegades la persona que estimes no és l'adequada, i pot arribar a fer-te molt de mal, però et fa fort superar-ho. L'amor, a banda de fer-nos mal en algunes ocasions, també ens fa forts, ens fa treure el millor i el pitjor de cadascú, ens defineix qui són el fet d'estar vinculats a una altra persona.

Jo no penso que l'amor sigui sexe, ni atracció ni debilitat per algú; l'amor és... l'amor és el que ens fa créixer com a persones, el que ens ensenya a descobrir el que estaríem disposats a fer per la persona que estimem... 

JOSÉ BACHILLER, del primer de Batxillerat Humanístic, escriu...

 El José Bachiller, a la vostra dreta; a l'esquerra, el Nahuel Badia, de qui podeu llegir l'escrit més endavant.

Segons el diccionari el amor es un sentiment intens de l'ésser humà que, partint de la seva pròpia insuficiència, necessita i busca la trobada i unió amb un altre ésser. Però aquesta definició per a la meva opinió es incorrecta perquè el amor no es pot definir sinó que el amor es un profund sentiment incontrolable que quan apareix es molt difícil de controlar. 

Per a mi l'amor és un sentiment que potser no es pot tocar, però que provoca fins a les més belles frases, l'amor prové de l'ànima, per això es tan important, que fins i tot, si reflexionem una mica trobaríem milers de pensaments en els nostres propis pensaments, l’amor es un sentiment únic que es por manifestar de diverses maneres. 

El amor es un dels sentiments mes intens que nosaltres tenim, estar enamorat es tindre papallones en el estomac, sentir-te be amb tu mateix, no poder parar de pensar en la persona estimada...Veure els defectes de la persona estimada i que et agradin, per a que el amor sigui intens tens que estimar i ser estimat, quan et sens estimat es ho millor del mon sents que ho pots fer tot per ella per a que ella es senti orgullós de estar amb tu. 

El amor es una virtut que representa tota la teva bondat, però el amor no sempre bo perquè una parella sense baralles no es amor perquè significa que no te interessés per els problemes de l’altra persona, que sàpiga que et interesses per ella, que vols ho millor per aquesta persona tant especial per a tu. El amor no es una cosa física perquè no la pots tocar ni veure el amor es una sentiment que apareix en el teu cor. 

El amor es el millor sentiment que un esser humà pot sentir en la seva vida.

L'ADRIAN MONTERO, de segon de Batxillerat, es deixa endur...

L'amor, què és l'amor? Totes les persones sentim amor, ja sigui d'una manera o d'una altra. Sentim amor pels nostres triomfs, per aquell objecte que tant apreciem, o per allò que tant d'esforç ens ha suposat aconseguir. Però hi ha un amor que és diferent a qualsevol altre, i és l'amor que arribem a sentir per altres persones.

Que no us confonguin aquestes paraules: Podem sentir amor per moltes persones, però sense enamorar-nos d'elles. Quan estem enamorats, no sentim amor per la persona en si. Sentim amor per tot el que fa que aquella persona sigui aquella de la qual ens hem enamorat.

Quan dues persones s'enamoren, tot el món al seu voltant desapareix, i es transforma en un jardí immens ple de roses que hem de regar perquè creixin i les seves llavors i pètals formin un camí fins a un destí comú, sempre procurant de no regar massa poc fent assecar aquest jardí, o de no regar-lo massa per tal de no ofegar totes les flors que la llum de la felicitat va fer créixer... Perquè una cosa és clara, les llavors regades de llàgrimes mai no han germinat.

L'amor ens fa humans; enamorar-nos, persones.

ALGUNS ESCRITS DE DARRERA HORA QUE, PER DIVERSOS MOTIUS, NO HAVIEN ARRIBAT A TEMPS...

GUILLEM ARIAS titula el seu escrit 

"El concepte de l'amor"

Es molt complicat descriure aquest concepte:
Hi ha gent que pensa en una força d'atracció màgica, hi ha gent que pensa en deus i éssers mítics... Tenim de tot, però ens hem fixat en que estem inventant un munt de conceptes i possibles descripcions per a una cosa que es abstracte? L'amor com a tal no existeix en si, es una paraula, un objecte que hem inventat per a poder anomenar una atracció misteriosa que no entenem. 


Si teniu un mínim d'estudis, sabreu que nosaltres som éssers vius i animals, civilitzats, però animals, això implica que el nostre cos realitza funcions per a poder fer les accions que necessitem per a la nostra vida. Reaccions químiques, moviments físics... són tot fets materials, no hi ha res de màgic. 

Es veritat que, com a humans que som i amb la nostra capacitat de pensar i raonar, quan ens trobem davant d'alguna cosa que no entenem o que no som capaços de comprendre busquem una manera de donar-li sentit afegint-hi formes o éssers impossibles que estan per sobre nostre i així relaxem la nostra curiositat. 

El que hem de entendre es que l'amor es un procés molt complicat que es dona lloc en els nostres cossos i que encara no sabem del tot com funciona i perquè funciona d'aquesta manera. 


L'únic que podem fer es viure amb el que tenim i esperar, si no tens els medis, o investigar per a descobrir el secret de l'amor. 


Tot això es una mica confús i no s'acaba d'entendre. I si realment ja estem bé com estem? I si descobrir el funcionament de l'amor ens espatlla el sistema? Potser hem de continuar amb el tema tal i com el tenim, potser es millor creure en éssers mítics o no creure en res i saber que simplement passa i punt. 


Per ara no sabem res i la nostre societat és com és, així que disfruteu de les vostres relacions ara que poden ser màgiques i boniques, o no tant, o sí, per sempre.

La MARTA SERRANO i "La fortalesa de l'amor"

 

L’amor per mi és la millor sensació que pot tenir una persona,el moment en el que veus a una persona i el teu cos, el teu cor reacciona, a tothom li agrada aquesta sensació encara que tots tenim por de ser rebutjats de no ser correspostos però la vida ens ha ensenyat a que qui no arrisca no guanya que si volem una cosa hem de lluitar per ella i això es una lluita constant a cada segon lluitem per seguir vivint i es magnífic. L’amor es una raó de la nostra vida dels nostres somnis de tot el que ens envolta. L'amor arriba a aquell que espera, encara que ho hagin decebut, a aquell que encara creu, encara que hagi estat traït, a aquell que encara necessiti estimar, encara que abans hagi estat danyat i a aquell que té el coratge i la fe per construir la confiança nou. Una de les coses més tristes de la vida és quan coneixes a algú que significa tot, i només per adonar-te que al final no era per a tu i ho has de deixar anar. Però les coses són així durant tota la nostra vida coneixerem a milers de persones que ens faran sentir coses diferents i es allà quan hem de lluitar contra les nostres pors i buscar el millor per nosaltres,buscar la nostra felicitat perquè tothom sap que sempre es pateix per amor però tots busquem enamorar-nos. L’amor no es busca,arriba sol,arriba quan menys ho esperes però sempre arriba quan mes ho necessites. Nosaltres som qui escrivim el nostre destí amb les persones que passen per ell, amb les que es queden amb nosaltres i les que marxen per sempre. Com va dir un poeta francès,ningú té domini sobre l'amor, però l’amor, domina totes les coses. 





 FABRIZIO IBERICO i "L'altra cara de la moneda"

Tothom ha sigut jove, i a l'època de l'adolescència les hormones es disparen, per aquest motiu tots nosaltres hem intentat tenir una relació. Altres raons podien ser simple curiositat o bé perquè veiem que els majors ho feien. 


El primer amor es distint per cada persona normalment pasa a la edat anteriorment mencionada. I normalment aquesta relació por ser més dolorosa que plaenterá però de cap manera manera vol dir que hagi sigut inutil. Les persones aprenem dels nostres errors i es per això que aquesta primera vegada és necesaria per tenir una bona vida amorosa posterior. Desgraciadament per els humans no poseïm cap manera de esbrinar qui serà el teu primer contacte amb el mòn de l'amor, i alguns cops ens agafa de sobte. Tant que a vegades després de acabar aquesta relació sortim molt malparats, després de tot la nostra poca experiencia en aquest terreny es la culpable. 

Poques persones tenen una sola relació molt llarga tota la seva vida, es quasi un milagre haver trobat a la teva alma besona el primer cop d'haver-te enamorat. Per tots els demés l'amor per primer cop ens mostra la seva cara nefaste que en ocasions pot causar molt mes mal que simples malalties. El pitjor de tot es que no es un ésser extern qui provoca aquests danys sinò un mateix. Aquesta horrible cara es pot mostrar un altre cop al llarg de la nostra vida si no escogim bé la nostra parella. 


Un vell conegut em va dir un cop: Si vols estar amb algú només per saciar la teva manca de companyia, millor mira una estona al cel i reflexiona per la bejanada que acabes de pensar. Algunes persones no pensen en les conseqüències que comporten aquests actes, un té que ser prou llest per evitar aquest tipus de relació que només provocarà males estones.

YERAI RUBIO ens deixa aquestes reflexions...

 

 

Assaig filosòfic



L'amor és l'essència més natural dels éssers humans. És el sentiment que més identifica a les persones, creador de felicitat i de les més sinceres emocions. L'amor és allò que ens fa veure més enllà del que podem veure, del que és invisible per als nostres ulls. L'amor és la llum que ens guia cap a l'harmonia. 


L'amor autèntic és aquell on les dues persones connecten perfectament. És el sentiment de felicitat sense tenir les coses que pensaves que més necessitaves (per exemple,els diners). L'amor és aquell sentiment que amb un simple pensament és causant dels pitjors malestars i dels millors sentiments que pot tenir una persona. És aquell sentiment que no s'apaga per la distància, sempre està en els nostres pensaments i que viu dins nostre. 


No hi ha fórmules perquè una parella funcioni, però sí que hi ha algunes claus perquè això funcioni el millor possible; penso que sobretot s'ha de tenir confiança en la parella i comprendre-la.

No és el mateix estar enamorat que estimar una persona. Estar enamorat és més complet que estimar, estar enamorat és la base de la felicitat.

 LUPE BLANCO I "L'AMOR AUTÈNTIC"
 


L'amor es pot descriure de moltes maneres; patiments, moments inoblidables, somriures, diversió, passió, de tot una mica, però l'amor es el sentiment que mai, sota cap circumstancia, desapareixerà, sempre estarà aquí, amb tots nosaltres, siguin moments bons o no tan bons. 


Saber que tens a algú que t'estima, que et cuida, es una sensació inigualable, ja que saps que passi el que passi, tindràs a aquesta persona al teu costat, pel que faci falta, per mi això es l'amor autèntic, l'amor que surts de classe i et rep amb un abraç enorme, l'amor que si estas malalta està amb tu al teu costat acompanyant-te i cuidant que estiguis bé, l'amor que et diu “que bonica ets” a cada instant i et treu un somriure d'orella a orella, aquestes coses per a mi son les coses que distingeix un amor del munt amb un amor autèntic i veritable.


La gent acostuma a dir que l'amor no existeix, però l'amor SI existeix, només tens que cuidar-lo cada dia, fent feliç a la persona que tens al costat, ja sigui en petits o grans detalls, però sempre cuidant aquest amor, perquè en l'amor per molt petita cosa que fem, ja es una cosa que augmenta aquesta relació. Perquè funcioni una parella té que tindre confiança, si no hi ha confiança vol dir que no va ben encaminada. La confiança fa falta perquè quan la teva parella surti, no estiguis pensant: “I que farà avui? Què estarà fent? Em fio o no em fio?”, i aquests dubtes no tenen que existir mai en una relació en parella, perquè si confies en l'altre persona, vol dir que l'estimes i que faries qualsevol cosa per ella. Això es complementa amb el respecte i la sinceritat, si respectes el que fa l'altre persona, tens molt guanyat, mai discutir perquè hagi anat aquí o allà, sinó respectar i comprendre a l'altre persona. 


I per últim si en la parella els dos són sincers l'un amb l'altre, llavors ja esta tot guanyat, perquè són els ingredients necessaris perquè una relació funcioni, saber en tot moment com està l'altre persona, que es el que la molesta, el que la fa que estigui trista, el que la fa que estigui somrient i feliç, totes aquestes situacions que tots en la vida vivim en algun moment. 


Estar enamorat d'algú i estimar a algú, pot i no pot significar el mateix, si estas enamorat d'algú, vol dir que t'agrada com es, les coses que fa, com es mou, com parla, com reacciona, com ho fa tot, però no significa que aquesta persona tu la vulguis per a tú, per compartir tota una vida amb ella, perquè pot ser que no sigui convenient per a tu, i si estimes a algú, vol dir que a més d'això, tú el vols al teu costat dia rere dia compartint els moments de cadascú, siguin bons o dolents, passar segons, minuts, hores, dies, setmanes, mesos, anys i tota una vida junts, que somriguis quan et parla, quan et mira, quan el veus arribar, que el trobis a faltar quan no està amb tu, tots aquests detalls, que encara que ningú els tingui en compte, son detalls que marquen la diferencia entre un amor AUTÈNTIC, i un amor del munt.

L'ALBERT CARO afirma que "L'AMOR NO ÉS TAN SENZILL"
 
L’amor és un sentiment que intervé dins de la nostra vida que, si es el correspost, pot beneficiar-nos en el nostre dia a dia, perquè que hi ha millor que una persona pensi sempre amb tu i tu en ella? Tindre sempre un recolze que et faci somriure quan ho veus tot fosc? I en el cas contrari seria inclòs perjudicial, ja que tots sabem que no hi ha res més dolorós que un amor no correspost. En els dos casos l’amor intervé en la nostra forma de pensar i visualitzar la realitat. L’amor el podríem definir com un sentiment compost per diferents factors. 

En l’amor hi intervenen 2 factors principals: els factors fisicoquímics i els factors psicològics. Per tal de que existeixi el amor es necessari l’existència de ambdós factors, ja que es molt difícil que es produeixi l’amor sense un dels dos. 

Dins dels factors fisicoquímics trobem la atracció física, que potser seria la més important al principi del amor. L’atracció física esta composta per diferents elements, els dos elements més importants son l’aparença física (aparença facial i aparença corporal) i l’aparença olfactiva, és a dir, les olors (generalment agradables) que produeix aquella persona, que detectant-les en altres escenaris on no es presenti aquella persona però si la seva olor, mentalment la podem identificar. Dins dels factors fisicoquímics intervenen elements exteriors que poden alterar la nostra realitat produint sentiments inexistents o be potenciar els ja existents, aquests elements poden ser estupefaents diversos com l’alcohol, el cànnabis o l’èxtasi. No ens podem fiar dels elements que sens presentant ni del que pensem o sentim si estem sota els efectes d’aquests estupefaents. 

Els factors psicològics son factors que es potencien a la llarga, és a dir, com més temps passa més evidents i més importants es fan. L’atracció fisicoquímica no es immortal, te una data de caducitat que depèn de cada parella, uns cops més rapida i altres mes pausades. I desprès de tot això, perquè l’amor no pot ser una mica més senzill?

LAIA MONTES, llegiu-la i entendreu una mica millor com funciona l'amor

Assaig filosòfic sobre l’amor

Quan parlem sobre l’experiència de l’enamorat englobem un cúmul de coses, abans d’arribar a enamorar-nos d’una persona passem per diferents dificultats, com per exemple quan ens agrada algú a primera vista no podem dir que estem enamorats, ja que hi han moltes coses a descobrir de la persona. El moment en el que et pots començar a enamorar és quan comences a compartir coses, veus com és realment la persona que està al teu costat i per tant intentes superar diferents obstacles amb aquella persona, aquí és quan una parella és comença a conèixer i a experimentar l’amor. 


L’amor autèntic és aquell que per sobre de tot ens fa ser irracionals, és a dir, no entén d’accions positives o negatives, ja que tot el que fas està enfocat a la teva relació sense analitzar si el que estas fet està ben fet, per això hi han moltíssims llibres, pel·lícules, series etc.. que mostren tragèdies amoroses. Com per exemple amb el mite de Medea, que va matar els seus fills per tal de donar-li una llissó al seu home. Al llarg de la historia això sempre ha estat present. Quan estem enamorats d’una persona no veiem els seus defectes, inclús els trobem agradables, tenim fixació per la parella i creiem que serà per sempre. Però l’amor és imprevisible, pots confiar molt en la persona que tens al costat i al dia següent no tenir-la, l’amor autèntic torna ceg aquest fet. 


L’ideal seria que una parella funcionés amb confiança i fent les coses amb alegria cada dia, però a la pràctica no és així. Quan convius cada dia amb una persona és molt difícil dur a terme això. Ja que petits detalls que ens succeeixen durant el dia ens podem provocar canviïs d’humor, i normalment compartim aquest canvi d’humor amb la persona que tenim al costat. Tot i aquestes petites coses, si estimes a qui tens al costat, tot és més fàcil de portar, però en una parella has de ser sobretot sincer, és la única manera en la quan podràs estar tranquil amb tu mateix i amb la persona que tens al costat. 


No és el mateix estar enamorat que estimar. Estimar pots estimar a molta gent, amic, familiars… però estar enamorat és diferent ja que com abans he dit és “estimar d’una manera més irracional". Quan estimes el teu sentiment cap a aquella persona és fort, però quan estas enamorat a part de ser fort molts cops és ceg. Per a mi l’emoció és molt més forta quan estàs enamorat que quan estimes.

Nil Ferreiro

L’amor, com tothom sap, és un sentiment natural que es basa en l’estima cap a una altra persona, animal, o altri. Des de quasi sempre a la història de la humanitat ha existit aquest sentiment, i ha anat variant al llarg del temps. 

Per exemple, totes tenim clar que l’amor i tot el que l’envolta (seducció, sexualitat, etc.) no era el mateix a l’Edat Mitjana (època en que la religió tenia una importància fonamental a la societat, en què la política era només cosa de les classes altes, l’economia era molt bàsica i austera i el sistema de dominació patriarcal estava molt més accentuat), que a l’època actual, l’època contemporània (en què la religió ha perdut molt del pes que tenia entre les classes baixes i mitjanes de les societats, la manera de fer política ha variat, l’economia s’ha convertit en un afer molt més complex, amb sistemes de producció que han augmentat la productivitat i han minimitzat els costos i el sistema patriarcal ha perdut força des d’aquells temps antics tot i que segueix existint). Aquesta sèrie de canvis ha implicat la transformació de les societats i aquestes, per tant, de coses com l’amor. 

Parlant de l’amor “de parella”, per anomenar-lo d’alguna manera, ens situem en una època que ha sofert canvis radicals en un temps relativament curt. Per exemple (i parlant de l’amor “de parella”, per anomenar-lo d’alguna manera) focalitzant en el tema de l’amor, ara la societat no veu amb mals ulls que dues persones del mateix sexe es facin un petó, que caminin agafades de la mà o que es casin. Però això només és una petita part de l’evolució que ha sofert la concepció de l’amor per la humanitat. L’amor entre heterosexuals, homosexuals, transsexuals o bisexuals també és una realitat, i avui dia més palpable que temps ençà. 

Normalment, quan dues persones estan enamorades l’una de l’altra, el que ens semblaria normal i inevitable és que aquestes es casessin, formessin una família i fessin vida en comú “fins que la mort els separés”. Però això no ha de ser així al cent per cent; aquest és un fet que portem arrossegant des de temps antics, quan el matrimoni prevalia a totes les coses i era més important que la parella en si. Tant se valia que, per exemple, la dona sofrís maltractaments per part de l’home, o que s’haguessin casat per conveniència i que no s’estimessin, la unió matrimonial prevalia.
Si seguim analitzant la nostra història (perquè és important saber d’on venim per poder forjar-nos un futur millor) veiem que l’amor ha de ser entre dues persones del sexe contrari, enamorades i amb una jerarquia marcada pels rols de gènere. 

Per això, com a somiatruites que trobo que sóc, trobo que l’amor no hauria de ser cosa de dues persones de sexes diferents, enamorades i jerarquitzades. L’amor, com cada sentiment, ha de ser lliure. Monogàmic o poligàmic, heterosexual o homosexual, molt o poc sentimental; però sobretot sense cap jerarquització de les persones implicades (i menys pels rols de gènere). 

ALEJANDRO PORTERO ens obre el seu cor...

Assaig  filosòfic sobre l'amor 

- Per a mi l'amor és un sentiment indescriptible que pot provocar molta felicitat i alhora molta tristesa. És sentir com una força superior que t'impulsa , et motiva et dóna alegria cada dia per seguir, és lliurar-te sense condicions ni reserves, no és un somni sinó una realitat, jo crec que estimar és saber acceptar, reconèixer errors , perdonar. Crec que l'amor no creu en distàncies, l'amor és molt difícil d'explicar i molt fàcil de demostrar perquè quan de veritat estimes algú aquest sentiment surt sol. Existeix l'amor:

- Amor filial: entre pares i fills

-Amor fraternal: entre germans o amics

-Amor romàntic

-Amor sexual: desig cap a una altra persona

-Amor autopersonal: és un amor cap a tu mateix

-Amor platònic

-Amor cap als animals: és sentir una necessitat de protecció cap els animals

Crec que l'amor no el pots definir amb paraules concretes sinó que és un cúmul de coses que fa que estiguis enamorat, per a mi estar enamorat significa que quan aquella persona es presenta davant teu , tens ganes d’estar amb ell o ella tota la vida i de donar el màxim i el que faci falta per ell/a, de manera que quan està en el seu pitjor moment prefereixes donar-li tota la teva felicitat perquè ell estigui bé.

DAVID FRESNEDA despulla els seus sentiments...

Estar enamorat és un conjunt de sentiments cap a una persona, però aquest sentiments a vegades no es poden expressar amb paraules, sinó amb fets. A una persona de la qual estàs enamorada li pots dir mil vegades que l’estimes, però en realitat ho demostres amb els detalls que tinguis amb ella, però no cal que siguin regals materials poden ser fets que sàpigues que li agradaran, per exemple: matinar molt perquè és l'única manera que pots estar amb l'altra persona. Quan hi ha una relació entre dues persones, el més important és que s’estimin, hi hagi confiança i fidelitat.

A vegades una persona està enamorada d'una persona que no està enamorada d'ella, però aquesta persona pot fer que amb el temps els sentiments de l’altre canviïn, amb els detalls que hagi tingut cap a ella.

A banda de l’amor de parella del qual hem estat parlant anteriorment, també hi ha l'amor entre amics, familiars o cap a éssers animals. L’amor d’amics és quan valores l’amistat d’una persona  amb la qual comparteixes les teves experiències, secrets i coses. L’amor familiar no s’adquireix, és un sentiment cap a les persones que te envolten des del moment que neixes. L’amor cap a un ésser viu és un sentiment que tens cap aun animal, per exeple: un gos. Un gos l’estimes com si fos un altre més de la família, per molt que sigui un animal.

ChikenMcBite escriu l'assaig Què és l'amor?


L'amor és un sentiment o sensació cap a una persona, cosa o idea a la qual li desitgem el millor.

Pot afectar-nos de diferents maneres, podem sentir tristesa o felicitat, una explosió de sentiments que ens pot tornar bojos, fer-nos caure en una depressió o viure els millors moments de la nostra vida, així l'amor. Aquest sentiment es pot sentir més o menys intensament, però sempre serà una sensació especial.