L'ESTEFANY VALVERDE S'HO HA TREBALLAT MOLTÍSSIM!! LLEGIU-LA,VAL LA PENA!!!

Què és l’amor? Què és enamorar-se? Què és una il·lusió? El físic importa? Existeix l’amor a primera vista? El primer amor mai s’oblida? Només hi ha una persona que et marca? Només hi ha un amor verdader? El verdader amor perdona? Si t’enamores pateixes? L’amor a distancia funciona? L’amor d’ara i d’abans son el mateix? Existeix l’amor?.... Així com aquestes hi ha moltes preguntes que ens fem alguna vegada en nostra vida, que fins i tot no ens deixen dormir. Però sabem amb certesa que és realment?. El que podem afirmar amb claredat és que: Amor és simplement una paraula curta de 4 lletres amb diferents significats i ple de sentiments, que pot ser una cosa meravellosa però a vegades es pot convertir en un malson. En el diccionari ens posa el seu significat, sobre que és l’amor. Però per a tu què és?.

Hi ha moltes classes d’amor: cap a nostre família, els nostres amics, la nostre mascota, fins i tot cap algun objecte. Però per mi això més que amor és afecta, aprecio, amistat, passió... Però amor.... Amor es sentir adrenalina al cos al escoltar el seu nom, sentir aquest nerviosisme que et dóna al només veure-li, per la que sents papallones a l’estomac, per la que quan tanques els ulls la pots veure, amb la que comparteixes moltes coses en comú.

L’amor es un sentiment bonic, pur que neix en els nostres cors, que no es pot explicar amb paraules només amb fets. És una cosa que ens omple, és el que ens mante equilibrats. Que quan de veritat arriba som capaços de canviar i fer el que sigui per estar junt a la persona que estimem. Alguna vegada en nostre vida tots ho hem sentit, fins i tot la persona més freda, perquè això no és una cosa que es pot controlar.

Per mi il·lusionar-se i enamorar-se no es el mateix. Una il·lusió és una relació passatgera en què no s’arriba a sentir amor de veritat, només va ser un sentiment d’aquest moment de fantasia. Enamorar-se és entregar-se per complet, plantar-se metes, per després complir-les.

Moltes persones es fixen molt en el físic, però realment això no importa .

-       Ell és el teu xicot?

-       Sí.

-       Que lleig és.

-       Em vaig enamorar de la seva forma de ser i d’estimar-me, no del seu físic, sinó dels seus sentiments.

Per això l’amor a primera vista no existeix. Perquè si t’enamores pel seu físic, això no serà amor, serà atracció. Et pot agrada físicament, però del que t’enamores es dels seus sentiments, de la manera que et tracta. 

Diuen que el primer amor no s’oblida. Per mi el primer amor no és la primera persona amb la que surts, això jo diria que és la primera il·lusió, sinó és la persona per la que per primera vegada comences a sentir amor. No s’oblida perquè es un bon record de la nostre primera experiència.

També diuen que només hi ha una persona que et marca. Cada persona és diferent, única i especial, encara que tingui més defectes que virtuts, sempre haurà alguna cosa per recordar-la. Però jo crec que sí, només una et marca, és amb la que has viscut experiències que amb ninguna altre persona ho has viscut, la qual ens va fer més feliços, de la que ens vam enamorar com bojos. També sol ser la persona que més mal ens va fer, per la que més vam patir, i pot ser que per això va marcar molt la nostra vida.

Crec que l’amor verdader arriba una sola vegada en la vida i no tenim que deixar-li escapar. Se suposa que és la persona que hem estat esperant durant molt de temps, és la nostre mitja taronja, vols estar amb aquella persona tot el temps, amb la qui vols ser feliç, amb la que casar-te, viure, tenir fills, amb la qual planeges una vida junts, a la que veus bonics fins i tot els seus defectes. Aquesta persona tindria que ser l’ultima, però a vegades no ho és.

L’amor verdader perdona, no enganya, no abandona. Quan l’amor és molt fort pot ser capaç de perdonar errors imperdonables, però una traïció no tindria que fer-lo perquè qui de veritat estima no enganya. Això de que “Qui t’estima torna” és mentida perquè qui t’estima mai se va, al contrari es queda intentant una i altre vegada. Però sense oblidar-nos de nosaltres mateixos.

Pot ser que alguna vegada tots hem patit per amor, però enamorar-se es tracta d’arriscar, on podem perdre o guanyar. És millor intentar-ho i haver fracassat, que no haver-ho intentat i no saber que hagués passat. I la gràcia està en poder superar tots els problemes, els obstacles junts. Ningú ens va dir que fos fàcil, tot el que costa val la pena.

Jo de veritat admiro moltísim aquelles persones que continuen juntes a pesar de la gran distancia que els separa, perquè jo no podria. És veritat que la distancia impedeix veure un peto o un abraço però no un sentiment. Això si que és una gran prova de amor, on es necessari la confiança i l’amor. 

L’amor d’abans i d’avui ja no és el mateix. Abans quan es trencava alguna cosa s’arreglava. Amar avui només es cosa d’un peto, hi ha poques persones que en realitat arriben a sentir que és amar, el que és despertar tots els dies amb la persona que estimes, tractar-la con si fos l’única persona que hi ha en aquest món, dedicar-li temps, inventar histories noves, que estigui amb tu en les bones, en les dolentes i en les pitjors i que encara així no avorrir-se, i que segueixi sent l’amor de la teva vida.

Encara que l’amor ara sigui escàs, existeix. A vegades les persones més fredes son les que ho han donat tot i li han fallat, i quan això passa deixem de creure en amor, perquè estem com en una bombolla de rancor, amargor, dolor. Però només tenim que esperar a la persona indicada que curi totes les nostres ferides, i que desperti altre vegada aquell sentiment que ha mort per una decepció.