Què és l’amor? Què és enamorar-se? Què és una il·lusió? El físic importa? Existeix
l’amor a primera vista? El primer amor mai s’oblida? Només hi ha una persona
que et marca? Només hi ha un amor verdader? El verdader amor perdona? Si
t’enamores pateixes? L’amor a distancia funciona? L’amor d’ara i d’abans son el
mateix? Existeix l’amor?.... Així com aquestes hi ha moltes preguntes que ens fem
alguna vegada en nostra vida, que fins i tot no ens deixen dormir. Però sabem
amb certesa que és realment?. El que podem afirmar amb claredat és que: Amor és
simplement una paraula curta de 4 lletres amb diferents significats i ple de sentiments,
que pot ser una cosa meravellosa però a vegades es pot convertir en un malson. En
el diccionari ens posa el seu significat, sobre que és l’amor. Però per a tu
què és?.
Hi ha moltes classes d’amor: cap a nostre família, els nostres amics, la
nostre mascota, fins i tot cap algun objecte. Però per mi això més que amor és
afecta, aprecio, amistat, passió... Però amor.... Amor es sentir adrenalina al
cos al escoltar el seu nom, sentir aquest nerviosisme que et dóna al només
veure-li, per la que sents papallones a l’estomac, per la que quan tanques els
ulls la pots veure, amb la que comparteixes moltes coses en comú.
L’amor es un sentiment bonic, pur que neix en els nostres cors, que no es pot
explicar amb paraules només amb fets. És una cosa que ens omple, és el que ens
mante equilibrats. Que quan de veritat arriba som capaços de canviar i fer el
que sigui per estar junt a la persona que estimem. Alguna vegada en nostre vida
tots ho hem sentit, fins i tot la persona més freda, perquè això no és una cosa
que es pot controlar.
Per mi il·lusionar-se i enamorar-se no es el mateix. Una il·lusió és una
relació passatgera en què no s’arriba a sentir amor de veritat, només va ser un
sentiment d’aquest moment de fantasia. Enamorar-se és entregar-se per complet,
plantar-se metes, per després complir-les.
Moltes persones es fixen molt en el físic, però realment això no importa .
- Ell és el teu xicot?
- Sí.
- Que lleig és.
- Em vaig enamorar de la seva forma de ser i d’estimar-me,
no del seu físic, sinó dels seus sentiments.
Per això l’amor a primera vista no existeix. Perquè si t’enamores pel seu
físic, això no serà amor, serà atracció. Et pot agrada físicament, però del que
t’enamores es dels seus sentiments, de la manera que et tracta.
Diuen que el primer amor no s’oblida. Per mi el primer amor no és la
primera persona amb la que surts, això jo diria que és la primera il·lusió,
sinó és la persona per la que per primera vegada comences a sentir amor. No
s’oblida perquè es un bon record de la nostre primera experiència.
També diuen que només hi ha una persona que et marca. Cada persona és
diferent, única i especial, encara que tingui més defectes que virtuts, sempre
haurà alguna cosa per recordar-la. Però jo crec que sí, només una et marca, és
amb la que has viscut experiències que amb ninguna altre persona ho has viscut,
la qual ens va fer més feliços, de la que ens vam enamorar com bojos. També sol
ser la persona que més mal ens va fer, per la que més vam patir, i pot ser que
per això va marcar molt la nostra vida.
Crec que l’amor verdader arriba una sola vegada en la vida i no tenim que
deixar-li escapar. Se suposa que és la persona que hem estat esperant durant molt
de temps, és la nostre mitja taronja, vols estar amb aquella persona tot el
temps, amb la qui vols ser feliç, amb la que casar-te, viure, tenir fills, amb
la qual planeges una vida junts, a la que veus bonics fins i tot els seus
defectes. Aquesta persona tindria que ser l’ultima, però a vegades no ho és.
L’amor verdader perdona, no enganya, no abandona. Quan l’amor és molt fort
pot ser capaç de perdonar errors imperdonables, però una traïció no tindria que
fer-lo perquè qui de veritat estima no enganya. Això de que “Qui t’estima
torna” és mentida perquè qui t’estima mai se va, al contrari es queda intentant
una i altre vegada. Però sense oblidar-nos de nosaltres mateixos.
Pot ser que alguna vegada tots hem patit per amor, però enamorar-se es
tracta d’arriscar, on podem perdre o guanyar. És millor intentar-ho i haver
fracassat, que no haver-ho intentat i no saber que hagués passat. I la gràcia
està en poder superar tots els problemes, els obstacles junts. Ningú ens va dir
que fos fàcil, tot el que costa val la pena.
Jo de veritat admiro moltísim aquelles persones que continuen juntes a
pesar de la gran distancia que els separa, perquè jo no podria. És veritat que
la distancia impedeix veure un peto o un abraço però no un sentiment. Això si
que és una gran prova de amor, on es necessari la confiança i l’amor.
L’amor d’abans i d’avui ja no és el mateix. Abans quan es trencava alguna
cosa s’arreglava. Amar avui només es cosa d’un peto, hi ha poques persones que
en realitat arriben a sentir que és amar, el que és despertar tots els dies amb
la persona que estimes, tractar-la con si fos l’única persona que hi ha en
aquest món, dedicar-li temps, inventar histories noves, que estigui amb tu en
les bones, en les dolentes i en les pitjors i que encara així no avorrir-se, i
que segueixi sent l’amor de la teva vida.
Encara que l’amor ara sigui escàs, existeix. A vegades les persones més
fredes son les que ho han donat tot i li han fallat, i quan això passa deixem
de creure en amor, perquè estem com en una bombolla de rancor, amargor, dolor.
Però només tenim que esperar a la persona indicada que curi totes les nostres
ferides, i que desperti altre vegada aquell sentiment que ha mort per una
decepció.
M'agrada molt la teva reflexió, trobo que tens molts sentiments. Coincideixo amb tu en moltes de les afirmacions que fas, com per exemple en que només hi ha una persona que realment et marca i a la que recordaràs sempre. MOLT BONIC.
ResponEliminaM'agrada molt aquest text pero és una mica llarg, encara que tens molt bona reflexió sobre els sentiments d'amor.
ResponEliminaMolt bon text, estic d'acord amb el que diu de que l'amor a primera vista no existeix perquè llavors ens hem enamorat del seu físic. Amb el que no estic d'acord és amb el que diu sobre que ella no soportaria l'amor a distància perquè això voldria dir que no està realment enamorada.
ResponEliminaEstic d'acord amb tu quan dius que "això voldria dir que no esta realment enamorada", però això es molt complicat perque quan estas enamorada només vols estar amb ell/a a totes hores.
EliminaEscullo aquest text perquè encara que sigui molt llarg, totes les seves explicacions expressen molt sentiment. Totes les parts m'agraden com quan diu: "El primer amor no és la primera persona amb la que surts, això jo diria que és la primera il·lusió, sinó és la persona per la que per primera vegada comences a sentir amor." crec que te molta raó.
ResponEliminaI també quan diu: "Però només tenim que esperar a la persona indicada que curi totes les nostres ferides, i que desperti altre vegada aquell sentiment que ha mort per una decepció." aquest part m'encanta.
És un gran text, llarg, però clar i molt ben explicat! Crec que es centra massa en l'amor romàntic de parella, però encara i així dintre d'aquest camp ha explicat de molt bona manera cadascun dels seus pensaments! Molt bonic de debò! No potser tothom hi pot pensar igual, però es dóna a entendre bé el sentimentalisme (que no tothom en té en les mateixes quantitats) que portes a dins! Has obert el teu cor per explicar-nos el que penses i crec que t'ho has currat molt!
ResponEliminaM'ha agradat molt aquest text perquè parlas sobre molts temes diferents relacionats amb l'amor, molt currat!
ResponEliminaTens molta rao! L'amor d'abans ja s'ha extinguit el que ens queda ara son simples imitacions
ResponEliminaA mi m'agrada aquest text, es una mica llarg pero totes les expilcacions expressen molt sentiment
ResponElimina